divendres, 24 de novembre de 2017

Ha desaparegut la rata cellarda (Eliomys quercinus) de les nostres muntanyes? Diba 20/11/2017

Museu Granollers CN  Hace 28 minutos

Possible disminució de la rata cellarda a la Xarxa de Parcs Naturals (XPN)
Diba 20/11/2017

Rata cellarda. Autor: Ignasi Torre / Museu CN Granollers

La rata cellarda (Eliomys quercinus) és un petit rosegador autòcton de l’Europa Occidental. El seu aspecte característic, amb unes grans orelles, un antifaç de pèls negres sobre els ulls, i una cua llarga acabada en un pinzell de pèls, permeten la seva identificació sense cap mena de dubte.
Malgrat la seva extensa distribució geogràfica, la rata cellarda sembla haver patit una forta regressió en molts països de l’Europa Central i Oriental, mentre encara manté bones poblacions a l’Europa Occidental. No obstant això, a la península Ibèrica l’espècie ha patit regressions i extincions de caire local, mostrant una distribució actual molt fragmentada.
Aquest és el cas de la Xarxa de Parcs Naturals, en què l’espècie sembla haver-se rarificat, ja que durant la darrera dècada (2008-2017) i en el marc del projecte SEMICE (Seguiment de petits mamífers comuns) no ha estat capturada en cap de les vint-i-dues estacions distribuïdes als sis espais naturals següents: Parc Natural del Montseny, Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, Parc del Montnegre i el Corredor, Parc de la Serralada de Marina, Parc del Garraf i Parc Natural de la Serra de Collserola.
Malgrat això, el SEMICE ha confirmat que aquesta espècie és relativament comuna al Pirineu Oriental (especialment a Andorra) i a l’illa de Menorca, on encara es mantenen els usos agrosilvopastorals tradicionals. Tot i que en alguns casos el declivi de la rata cellarda s’ha relacionat amb els efectes del canvi climàtic, a la XPN es podria relacionar més directament amb la pèrdua d’hàbitats deguda al canvi dels usos del sòl (desaparició dels mosaics del paisatge per aforestació) i també amb un possible increment de les poblacions de depredadors forestals amb dietes basades en petits mamífers.
Es fa necessari continuar estudiant quines poden ser les causes de la regressió poblacional d’aquesta i altres espècies de petits mamífers a la XPN les darreres dècades.
El Conveni de col·laboració per a l’execució del Pla estratègic de seguiment i recerca per a la conservació del medi natural (fauna: papallones, petits mamífers, ratpenats, amfibis i rèptils) de la Xarxa de Parcs Naturals entre el Museu de Ciències Naturals de Granollers i la XPN de la Diputació de Barcelona s’estructura en quatre línies principals essent la part més important la corresponent als seguiments i recerca sobre els grups de papallones, ratpenats, amfibis i rèptils i petits mamífers.

Poca gent és conscient de la importància del Sonso (Gymnammodytes cicerelus) per a la biodiversitat marina i costera a la Selva i l'Alt Maresme 24/11/2017

DOGC  22 nov.
RES ARP/2710/2017 convocatòria paralització temporal activitats pesqueres embarcacions pesca sonso anys 2015 i 2016 i ajuts pescadors embarcacions

La Generalitat destinarà 2,8 M€ en ajuts al sector pesquer en el marc del Fons Europeu de la Pesca
Blanesaldia.com 24/11/2017

Port de Palamós

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació destinarà 2,8 milions d’euros en ajuts adreçats al desenvolupament local participatiu i a la paralització definitiva de les embarcacions de la modalitat de marisqueig de rastell de cadenes i la paralització temporal de la modalitat de la sonsera.

Aquests ajuts s’emmarquen en el Fons Europeu Marítim i de la Pesca (FEMP) a Catalunya 2014-2020 i estan cofinançats per la Unió Europea i la Generalitat de Catalunya.

Pel que fa a les ajudes al Desenvolupament Local Participatiu, es finançaran les operacions adreçades a assolir els objectius de les Estratègies de Desenvolupament Local dels Grups d’Acció Local dels sectors pesquers catalans: GALP Costa Brava i GALP Mar de l’Ebre, que tindran un gran impacte al territori català.

L’àmbit territorial del GALP Mar de l’Ebre abasta 509 km2, amb una població de 71.185 habitants, que integren els municipis pesquers de l’Ametlla de Mar, l’Ampolla, Deltebre, Sant Jaume d’Enveja, Amposta, Sant Carles de la Ràpita i Alcanar; per la seva banda, el GALP Costa Brava abasta 3.611km2, amb una població de 171.936 habitants, que integren els municipis pesquers de Roses, l’Escala, l’Estartit, Blanes, Lloret de Mar, Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Cadaqués, el Port de la Selva, Llançà i Tossa de Mar.

En els propers dies es publicarà la convocatòria plurianual d’aquests ajuts per import de 2 milions d’euros d’acord amb la distribució següent:


L’objectiu d’aquests ajuts és la creació de llocs de treball del sector pesquer, l’augment del valor afegit dels productes de la pesca i l’aqüicultura, la diversificació de l’activitat pesquera (amb una important incidència en el turisme pesquer i la pesca turisme), el foment de l’economia blava, la protecció del medi ambient territorial, la protecció i recuperació del patrimoni cultural dels municipis pesquers, el foment de la cohesió social (amb una important incidència sobre la incorporació de la dona i del jovent, i la formació i la capacitació dels professionals del sector pesquer), i l’impuls en les comunitats locals de mecanismes de participació local i nous models de governança.

Ajuts de paralització definitiva i temporal

En relació als ajuts destinats a la paralització definitiva d’activitats pesqueres de la flota, amb port base a Catalunya, de la submodalitat de marisqueig amb dragues per embarcació (rastell de cadenes) es destinaran 650.000€ per finançar el desballestament d’aquelles embarcacions integrades al Pla de Gestió del rastell de cadenes per tal d’assolir un equilibri entre la capacitat de pesca i l’estat dels caladors i els recursos pesquers.

Finalment, també es destinaran 235.782,56€ en ajudes per la paralització temporal d’activitats pesqueres de les embarcacions de pesca de la modalitat del sonso (Gymnammodytes cicerelus) de la flota amb port base a Catalunya.


Ruralcat  Hace 1 hora
El DARP destinarà 2,8 M€ al sector pesquer en el marc del Fons Europeu Marítim i de la Pesca

------------------------------------------------------

TV3 Quèquicom 21/10/2014

Que el sonso sigui un peix menut vol dir que és un aleví? El sonso es menja fregit a la Mediterrània des de fa segles. Però ha estat a punt de desaparèixer del nostre menú perquè a Brussel.les es pensaven que era un peix petit i, per tant, il.legat.Espantats, els pescadors van buscar els científics del CSIC per demostrar que el que ells capturen són peixos de talla petita, però madurs. Es crea un comitè de cogestió per fer més sostenible aquesta pesca tradicional.El resultat és un èxit sense precedents en què  tots hi surten guanyant. Tot i així, la vida del sonso és encara un misteri. QQC grava per 1a. vegada amb una càmera submarina el moment de les captures. Els investigadors veuen per primer cop com es comporten quan es veuen amenaçats per la xarxa. I després d'aquesta experiència única, desvelem el que fins ara era un enigma: què menja el sonso?




Vimeo 2013

Algunes notícies per llegir 24/11/2017...

Maresme Gourmet  Hace 7 horas
😀🍴 Km.0: La mongeta del ganxet al amb el patrocini de i Xarxa de Productes de la Terra Maresme

La Mongeta del Ganxet al Maresme
Maresme Gourmet. La revista gastronòmica del Maresme 24/11/2017. Km0

Ambaixadora gastronòmica de la comarca, la Mongeta del Ganxet és considerada per molts com un dels llegums culinàriament més excel·lents de la península (la seva pell fina i la seva textura cremosa són úniques en la seva espècie).

És distingida des de l’any 2007 amb el segell de Denominació d’Origen Protegida (DOP), el qual agrupa els dos Vallès, la Selva i el Maresme. És durant la tardor quan s’inicia la seva collita i quan comença a aparèixer en plats i mercats en tota la seva esplendor.

Una breu explicació tècnica. El fesol o mongeta del ganxet és un llegum importat d’Amèrica, que apareix per primera vegada en territori català aproximadament a finals del segle XIX. Es caracteritza per la seva forma de ronyó i per tenir una pell extremadament fina. El seu gust és esponjós i persistent i la seva textura, un cop cuita, és suau i cremosa.


Fotografia: @eescuer
Denominació d’Origen Protegida (DOP). Des de l’any 2007, la Mongeta del Ganxet passa a ser Denominació d’Origen Protegida per la Generalitat de Catalunya. Distinció que es va ampliar l’any 2012, quan la mateixa Unió Europea va estendre la seva protecció a nivell europeu i la va premiar amb la menció d’Apel·lació Geogràfica Protegida. Un distintiu que a efectes pràctics i a grans trets, suposa que la producció, elaboració i transformació de la mongeta del ganxet s’han de realitzar en una zona geogràfica delimitada, perquè es consideri una mongeta del ganxet com a tal. Aquesta zona comprèn la depressió del Vallès fins al delta del riu Tordera. Per a més informació consultar mongetadelganxet.cat
Conreu al Maresme. El Maresme és el segon territori amb més plantacions de mongetes del ganxet de la DOP, amb un 24% dels cultius totals d’aquesta apreciada llegum. La majoria es concentren a la zona entre Malgrat de Mar i Palafolls, tot i que també podem trobar pagesos que en cultiven a diferents punts de la comarca.


Calendari de sembra. El més important en el calendari de sembra de la Mongeta del Ganxet és aconseguir fer coincidir la seva maduració amb la tardor meteorològica. D’aquesta manera s’aconsegueix que la mongeta no desenvolupi pells extremadament dures per protegir-se del fred. Això suposa que la seva sembra se situï teòricament entre el 5 i el 20 de juliol, aprofitant terres que fins a la data solen ser amfitriones de cereals.

Plats més representatius. Tot i ser una nouvinguda a la gastronomia catalana, la Mongeta del Ganxet ha aconseguit en 200-300 anys fer-se un lloc d’honor a la cuina més tradicional. Plats com la botifarra amb mongetes són testimoni del seu arrelament a la cultura popular. Tot i que no hem d’oblidar altres receptes tan nostrades com l’empedrat de mongetes amb bacallà.

Fotografia: @marcboines


Ciència en Català  Hace 17 horas
L’ISACC TorDelta facilitarà l’adaptació al canvi global del Delta de la Tordera via

Javier Romera  Hace 2 horas
El 1er pas per protegir i recuperar el Delta de la Tordera passa, indiscutiblement, per conèixer i valorar les seves característiques pròpies i úniques que fan d'aquest espai tan important per a la biodiversitat i població local... MAI una burda imitació d'altres espais naturals.
Javier Romera  Hace 2 horas
Les peculiaritats geològiques (úniques al país) del Delta de la Tordera i àrea d'influència són una de les raons que expliquen la presència, aquí, de moltes d les principals poblacions d'espècies animals del nostre entorn. Protegir el Delta vol dir protegir aquestes peculiaritats


Observatorio Marino  Hace 22 minutos
Fuerte corriente superficial (~0.8 Kn) cálida (~18°C) hasta los 15m de profundidad (capa 1). Agua bien mezclada (~14.7°C) por debajo de la termoclina hasta 170m (capa 2). En el fondo, sobre la plataforma, permanece agua más fría (~13.8°C) ajena al cambio estacional (capa 3).

Xavi  Hace 8 horas
Molt recomenable l' de la sobre el delta de la i les platges.Tant de bo la veiem algun dia a i comentada . Gràcies


Per un tuit com aquests estic bloquejat per l'ICO (Institut Català d'Ornitologia)... tot dit...

Javier Romera  Hace 1 hora
los perros sueltos y las colonias de gatos asilvestrados en playas, zonas húmedas, ríos y en cualquier espacio natural son la principal causa de declive y extinción local de esta y de muchas otras aves en peligro... dejaros de idioteces y de amparar y proteger el animalismo...
SEO/BirdLifeCuenta verificada  Hace 1 hora
Elige el Ave del año del 2018. Chorlitejo patinegro: La “limpieza” de playas y la urbanización descontrolada del litoral son factores que están provocando un notable declive de mis poblaciones

Javier Romera  Hace 3 horas
Opino:mientras no se aborde el principal problema "actual" xa la especie (colonias de gatos asilvestrados y perros sueltos en espacios naturales) ya podéis hacer y decir lo qe queráis xa "quedar bien".El animalismo está tan infiltrado en estas organizaciones qe dejan d ser útiles
Blue Nature Tours  Hace 8 horas
El chorlitejo patinegro - Kentish plover (Charadrius alexandrinus) otra de los finalistas a ser ¿Tú que opinas? ¿Conoces los otros candidatos? Participa en :

dijous, 23 de novembre de 2017

Platges de Pineda de Mar i Santa Susanna 23/11/2017


Aquesta tarda passejant per la platja entre Pineda de Mar i Santa Susanna (platges de Poblenou, la Riera, els Pescadors, els Pins, les Dunes i Les Caletes)...

4 Sargantanes iberoprovençals (Podarcis liolepis)

2 Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
2 Corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo), junts
4 Mascarells (Morus bassanus)
29 Xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)
5 Gavines capnegres (Larus melanocephalus)
Gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus)
Gavians argentats (Larus michahellis)
1 Xoriguer comú (Falco tinnunculus)
Coloms roquers (Columba livia)
Tórtores turques (Streptopelia decaocto)
1 Cogullada vulgar (Galerida cristata)
1 Titella (Anthus pratensis)
mínim 25 Cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)
1 Bitxac comú (Saxicola rubicola)
1 Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
8 Becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
estol de mínim 30 Caderneres (Carduelis carduelis)
Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
Pardals comuns (Passer domesticus)
Pardals xarrecs (Passer montanus)
Gafarrons (Serinus serinus)

Sargantanes iberoprovençals (Podarcis liolepis)...

Algunes imatges de la platja entre Pineda de Mar i Santa Susanna...