dijous, 18 de gener de 2018

Mínim 91 Xatracs becllargs (Sterna sandvicensis) entre Santa Susanna i Pineda de Mar 18/1/2018


Aquesta tarda per les platges de Les Dunes i de Les Caletes (Santa Susanna)...

3 Corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
15 Mascarells (Morus bassanus)
(i 3 més a Pineda de Mar)
mínim 72 Xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)
(i mínim 19 més a Pineda de Mar)
Nombre considerable, la majoria pescant molt activament i 27 sedimentats amb gavines capnegres i vulgars.
mínim 38 Gavines capnegres (Larus melanocephalus)
(i 8 més a Pineda de Mar)
unes 90 Gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus)
uns 50 Gavians argentats (Larus michahellis)
1 Esplugabous (Bubulcus ibis)
volant costa amunt sobre la platja
Tudons (Columba palumbus)
Coloms roquers (Columba livia)
Tórtores turques (Streptopelia decaocto)
4 Garses (Pica pica)
4 Cogullades vulgars (Galerida cristata)
3 Titelles (Anthus pratensis)
1 Cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
(i altre a Pineda de Mar)
Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
2 Bitxacs comuns (Saxicola rubicola)
1 Pit-roig (Erithacus rubecula)
Cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)
Pinsans comuns (Fringilla coelebs)
Mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
Pardals comuns (Passer domesticus)
Pardals xarrecs (Passer montanus)
Verdums (Carduelis chloris)
Gafarrons (Serinus serinus)
Caderneres (Carduelis carduelis)

Xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)...

Gavines capnegres (Larus melanocephalus)...

Gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus)...

Titella (Anthus pratensis)...

Cuereta torrentera (Motacilla cinerea)...

Algunes imatges de les platges de Les Dunes i de Les Caletes (Santa Susanna)...

Gorjablanc (Martes foina) atropellat a Sant Esteve de Palautordera 18/1/2018 Marta Miralles. Font: ornitho.cat

1 Gorjablanc (Martes foina) jove atropellat observat per la Marta Miralles avui a Sant Esteve de Palautordera.

Font: www.ornitho.cat
Observadora: Marta Miralles

Gavina menuda (Hydrocoloeus minutus) al Port de Blanes 18/1/2018 Ricard Busquets. Font: ornitho.cat

Observacions de Ricard Busquets d'avui al Port de Blanes...

1 Gavina menuda (Hydrocoloeus minutus)
2 Xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)
60 Gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus)

Font: www.ornitho.cat
Observador: Ricard Busquets

Gavià caspi (Larus cachinnans) a Lloret de Mar 17/1/2018 Ricard Gutiérrez. Font: ornitho.cat

Observacions de Ricard Gutiérrez aquest dimecres 17/1/2018 a Lloret de Mar...

1 Gavià caspi (Larus cachinnans)
1 Corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis)
adult pescant per la costa
822 Gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus)
cens hivernal
708 Gavians argentats (Larus michahellis)
cens hivernal

Font: www.ornitho.cat
Observador: Ricard Gutiérrez

Arenys de Mar 17/1/2018 Ricard Gutiérrez. Font: ornitho.cat

Observacions de Ricard Gutiérrez d'aquest dimecres 17/1/2018 a Arenys de Mar...

mínim 1124 Baldrigues mediterrànies (Puffinus yelkouan)
mínim 70 Baldrigues balears (Puffinus mauretanicus)
5 Mascarells (Morus bassanus)
3 Xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)
105 Gavines capnegres (Larus melanocephalus)
3 Gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus)
179 Gavians argentats (Larus michahellis)

Font: www.ornitho.cat
Observador: Ricard Gutiérrez

Pinsà mec (Fringilla montifringilla) a Blanes 15/1/2018 Enric Badosa. Font: ornitho.cat

1 Pinsà mec (Fringilla montifringilla) observat per l'Enric Badosa a la Plantera (Blanes) el dilluns 15/1/2018.

També uns 60 Pinsans comuns (Fringilla coelebs).

Font: www.ornitho.cat
Observador: Enric Badosa

La llacuna litoral de la Tordera està formada per l'ascens de l'aigua dolça de l'aqüífer 18/1/2018 Enric Sagristà. Font: Twitter.com

Enric Sagristà Hace 1 hora
La llacuna litoral de la Tordera està formada per l'ascens de l'aigua de l'aqüífer de la Baixa Tordera provocat per l'efecte "tap" que exerceix la intrusió marina a l'aqüífer (aigua salada; més densa; empeny aigua més dolça amunt)? La llacuna no és aigua salada!!!

Enmig d'una forta sequera i Pineda de Mar omplint fonts ornamentals 18/1/2018

Com podem esperar mesures reals i estructurals per fer front a la manca d'aigua per part de les Administracions quan no prenen ni mesures cosmètiques durant una important sequera que ha deixat sota mínims l'aqüífer de la Tordera?

Pineda de Mar omplint fonts ornamentals aquest matí de 18/1/2018...



Ajuntament de Pineda Hace 1 hora
En respuesta a   y a 
1/2 Sabem que és un moment complicat en relació a la séquia però la normativa vigent que regula el manteniment de les fonts ornamentals determina que s’han de buidar dos cops a l’any, per fer neteja profunda i per controlar la legionel·la.

En respuesta a   y a 
Genial i em sembla correcte però quina part de la normativa diu que s'ha de tornar a omplir?

En respuesta a   y a 
2/2 Malauradament l’aigua que es buida no es pot reaprofitar, ja que no és apte ni per consum humà ni pel reg pel tractament que ha tingut durant els 6 mesos anteriors.

dimecres, 17 de gener de 2018

Ruixat de tarda molt localitzat entre Palafolls i Pineda de Mar 17/1/2018

Mentre a tot arreu parlen del fort vent i de ratxes màximes, a la Tordera calma total i fins i tot un petit ruixat de tarda localitzat...

0.5 mm a Malgrat de Mar
1.5 mm a Palafolls
0.6 mm a Santa Susanna
0.1 mm a Pineda de Mar

Els núvols baixos que tenim al nord del han deixat 1,5 mm a Palafolls. Gotellades que es poden tornar a escapar entre aquesta nit i matinada.

карп роу Hace 3 horas
A Pineda de Mar ara mateix,un món apart; gens de vent amb cel bastant amenaçador que ja deixa caure un lleuger plugim

Un estudio reconstruye de forma precisa el clima de la Península Ibérica de los últimos 700 años 16/1/2018 CSIC

CSIC Catalunya Hace 34 minutos
Un estudio reconstruye el de la península ibérica de los últimos 700 años y desvela su acentuada variabilidad climática

Un estudio reconstruye de forma precisa el clima de la Península Ibérica de los últimos 700 años
CSIC 16/1/2018

Investigadores del CSIC participan en este estudio, que ha permitido conocer la evolución del calentamiento climático peninsular desde el año 1300, y demuestra la elevada variabilidad climática que ha habido durante este periodo.

Recuperación de testigos sedimentarios de la laguna Cimera (Imagen: Santiago Giralt)

La pequeña edad de hielo, el período frío más importante del hemisferio norte desde finales del siglo XIV hasta el XIX, se alargó en la Península Ibérica del 1300 al 1850, según revela un nuevo trabajo que ha contado con la participación de los investigadores del Instituto de Ciencias de la Tierra "Jaume Almera" (ICTJA-CSIC) Santiago Giralt y Armand Hernández,  y de los científicos del Instituto Pirenaico de Ecología (IPE-CSIC) Fernando Domínguez y José Maria García Ruiz.
La investigación, publicada en la revista Earth Science Reviews, ha sido liderada por Marc Oliva, investigador Ramón y Cajal del Departamento de Geografía de la Universidad de Barcelona. Los resultados, que han permitido reconstruir el clima de la Península Ibérica desde el año 1300 hasta la actualidad, ponen de manifiesto la acentuada variabilidad climática durante este periodo y evidencian la alternancia de fases frías y cálidas.
La investigación presenta la síntesis más precisa realizada hasta ahora de la evolución del clima peninsular de los últimos 700 años para contextualizar este periodo frío y su evolución posterior, y se basa en el análisis de diversas fuentes históricas y registros naturales (comportamiento de las glaciares, sedimentos de los lagos, anillos de los árboles, etc.).
En el estudio han participado investigadores del Departamento de Historia Moderna y del Departamento de Geografía de la Universidad de Barcelona, así como expertos del Servicio Meteorológico de Cataluña, la Universidad de Oviedo, el Museo Nacional de Ciencias Naturales, la Universidad de Zaragoza, la Universidad de Lisboa, la Universidad de Santiago de Compostela, la Universidad de Granada, la Universidad de Valladolid y el Instituto de Historia del CSIC.
Los investigadores del ICTJA-CSIC se encargaron de realizar la síntesis de lo que se conoce sobre la pequeña edad del hielo a partir del registro sedimentario de los lagos de alta montaña de la Península Ibérica.

EL PERÍODO FRÍO MÁS PROLONGADO DE LOS ÚLTIMOS 10.000 AÑOS

Los resultados del estudio han permitido describir la evolución climática peninsular del período conocido como la pequeña edad de hielo, «que es el periodo frío más prolongado e intenso de los últimos 10.000 años», explica el investigador Marc Oliva. Los autores del trabajo se han centrado en el estudio de las zonas de montaña, las áreas menos afectadas por la actividad humana, y han recopilado e integrado todas las evidencias que había sobre el clima de los últimos 700 años en la Península Ibérica.
Si bien la intensidad del frío y sus implicaciones eran conocidas en otras regiones del continente europeo, no se conocía la traslación al conjunto de la Península Ibérica ni cómo había afectado a los ecosistemas naturales. «Una de las principales novedades del estudio es demostrar la elevada variabilidad del clima durante esta fase fría con una mayor recurrencia de eventos climáticos extremos (olas de frío, nevadas, sequías, inundaciones, etc.). Se sabía que era un período más frío que el actual, pero no sabíamos que había tenido tanta variabilidad ni con tantos episodios extremos con repercusiones decisivas en la vida diaria de las sociedades de la época», destaca el investigador.
Episodios de inundaciones extremas como los registrados en el levante peninsular en noviembre de 1617 o en la fachada atlántica en enero de 1626 implicaron la pérdida de cosechas, la destrucción de caminos y puentes, así como graves daños a la economía. Las recurrentes olas de frío comportaban un aumento de la mortalidad e incluso determinaron cambios en la dieta diaria en las sociedades del noroeste peninsular. Además, las bajas temperaturas a menudo iban acompañadas de nevadas que desencadenaron aludes catastróficos, como la gran nevada de 1888 en Asturias.
El impacto se puede apreciar especialmente a través de la gran cantidad de fondos documentales de donde se ha extraído la información climática, como por ejemplo documentación administrativa municipal, dietarios, crónicas, libros de memorias, expedientes de obras públicas, planos y mapas o informes de daños por riesgo climático.

AUMENTO TÉRMICO DE 1 °C POR CAUSAS NATURALES

El estudio también ha permitido cuantificar el calentamiento climático y evaluar su magnitud durante los últimos 700 años. Según los investigadores, el incremento de temperatura experimentado desde el inicio de la Revolución Industrial es de aproximadamente 1 ° C, el mismo aumento que fue por causas naturales desde la fase más fría de la pequeña edad de hielo (1675) hasta los episodios finales, que coinciden con el inicio de la actividad industrial humana.
«El aumento de la temperatura desde el inicio de la actividad industrial (1850-2017) es de aproximadamente 1 ° C, un aumento similar al registrado desde las fases más frías de la pequeña edad de hielo, alrededor de 1675, hasta el inicio de la era industrial. En este caso, sin embargo, el aumento se produjo de manera natural, sin injerencia antrópica, por una serie de factores relacionados con la actividad solar, erupciones volcánicas, etc.», subraya Oliva.
Estos resultados, según los autores, invitan a ser cuidadosos a la hora de relacionar de manera reduccionista cualquier fenómeno vinculado a la variabilidad climática con el concepto de cambio climático. «El clima responde a muchas variables, de las que no se conoce bien qué comportamiento tienen, y el grado de incertidumbre científica se desprecia», remarca el investigador, y lo ejemplifica con la fusión acelerada de los glaciares de los Pirineos: «los registros naturales nos dicen que los glaciares pirenaicos son un fenómeno anómalo en los últimos 10.000 años, que sólo había tenido en fases muy puntuales. Ha sido más habitual ver unos Pirineos sin hielo en verano que no que conserven hielo de manera permanente. Y esto ha ocurrido durante milenios en que no había afectación humana sobre el clima. Por lo tanto, la desaparición de los glaciares del Pirineo estaría ligada al calentamiento natural del final de la pequeña edad de hielo, que al mismo tiempo estaría potenciado por el calentamiento debido a los gases de efecto invernadero ligados a la actividad humana», concluye.
«Sólo entendiendo mejor cuál es la respuesta de los ecosistemas en el pasado podemos anticipar qué puede pasar en el futuro», acaba Marc Oliva.

Artículo de referència
Oliva; M.; Ruiz-Fernández, J.; Barriendos, M.; Benito, G.; Cuadrat, J. M.; García-Ruiz, J. M.; Giralt, S.; Gómez-Ortiz; A.; Hernández, A.; López-Costas, O.; López-Moreno, J. I.; López-Sáez, J. A.; Martínez-Cortizas, A.; Moreno, A.; Prohom, M.; Saz, M. A.; Serrano, E.; Tejedor, E., Trigo, R., Valero-Garcés, B. i Vicente-Serrano, S. (2018). «The little ice age in Iberian mountains», Earth Science Reviews, 177: 175-208.

Per entendre en mans de qui està el medi natural, inclòs XN2000, de Tordera 17/1/2018

Àudio sense desperdici: "eliminar zones inundables allà on es pugui", legalitzar irregularitats perquè "fa pena que algú que ha edificat, encara que sigui irregular, l'hagi de tirar a terra", "aunque no se pueda hacer mi compromiso es hacerlo como sea", etc, etc, etc,... ex ICV😏

Lo pitjor està al final... sense desperdici😱

Regidor d'urbanisme i medi ambient de Tordera... Un desastre per al Medi Natural (si és que sap què és😏)

El regidor Jose Carlos Villaro s’ha marcat com a objectiu personal legalitzar totes les urbanitzacions
Ràdio Tordera 17/1/2017


El regidor no adscrit a l’Ajuntament de Tordera, José Carlos Villaro, que s’ocupa de les àrees d’urbanisme i medi ambient, és el convidat d’aquesta setmana a l’entrevista dels serveis informatius on parla dels projectes de reparcel·lació de Sant Daniel i les Ferreres, així com de la renovació del cens empresarial que estan duent a terme.


------------------------------------

1er. Els boscos de Tordera no són els 4 pins afectats pel Tomicus i es magnifica tot, ni hi ha plaga ni és dolent, ans el contrari... 2on. La principal afectació de la sequera és sobre els estanys, riu, zones humides, rouredes i altres boscos inundables, i els ignoren expresament.

Ràdio Tordera 17/1/2018

Foto: Jose Luis Ordoñez

Fa temps que la salut dels boscos del Maresme és molt fràgil. La combinació de factors com la sequera –intensa i que s’acumula des de fa alguns anys–, l’afectació del ‘Thomicus spp.’ – un escarabat perforador– i l’existència de diversos fongs estan provocant un greu decaïment de gran part dels boscos d’aquesta comarca, cosa que s’ha estès i accentuat els últims dos anys. Els boscos més afectats són els que estan  orientats al sud i sobretot les pinedes, especialment les de pi pinyoner (‘Pinus pinea’), una espècie fins ara força abundant en aquesta comarca. El regidor de pagesia, Carles Aulet apunta que els boscos de Tordera pateixen una sequera severa i això preocupa davant possibles plagues i davant la possibilitat d’incendis forestals.


Les condicions en què es troben els boscos del Maresme i algunes zones del Vallès Oriental fa que la seva gestió sigui complexa i poc rendible. La Diputació de Barcelona fa aportacions anuals a les dues associacions forestals amb les quals té conveni per tal d’impulsar treballs forestals per a la prevenció d’incendis, el control de l’escarabat perforador i el decaïment de les masses boscoses.

Roca Grossa (Calella) 17/1/2018 Francisco Elías Jáñez Rodríguez. Font: ornitho.cat

Observacions i fotografia de Francisco Elías Jáñez Rodríguez d'avui a Roca Grossa (Calella)...

1 Aligot comú (Buteo buteo)...
8 Corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
Gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus)
1 G.argentat de potes roses / G.argentat / G.caspi (Larus argentatus / cachinnans / michahellis)
1 Merla blava (Monticola solitarius)
Coloms roquers (Columba livia)
1 Pit-roig (Erithacus rubecula)
2 Cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)
1 Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
1 Gafarró (Serinus serinus)

Font: www.ornitho.cat
Observador i fotografia: Francisco Elías Jáñez Rodríguez

Corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis) a Arenys de Mar 15/1/2018 Àlex Domec. Font: ornitho.cat

1 Corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis) observat per l'Àlex Domec aquest dilluns 15/1/2018 a Arenys de Mar.

Font: www.ornitho.cat
Observador: Àlex Domec

Algunes notícies per llegir 16 i 17/1/2018...

Urbanitzant tot el front marítim... Aparcament a l'últim racó lliure? La recuperació del Delta també és regular usos i reservar espais com a corredors biològics entre la platja i la plana. Hi ha aparcament de sobres. vía

QUEIXES PER LA PÈRDUA D’APARCAMENT A LA PLATJA
elmalgratenc.com 17/1/2018


El pas de la Ruta de la Tourdera per Malgrat de Mar ha obligat el consistori a ordenar un tram de la platja. En concret, la zona de l’avinguda de la Pomereda. L’actuació ha consistit bàsicament en habilitar-hi un tancat de fusta, per on transcorrerà un carril per a bicicletes.

L’acció, però, ha comportat cert enrenou sobretot entre usuaris d’aquesta part de la platja, que s’han queixat en diverses ocasions per la pèrdua de zones d’aparcament.

El consistori estudia la possibilitat de condicionar un pàrquing al costat de les pistes d’atletisme.

Per la seva banda, des del govern local s’ha reconegut la pèrdua de llocs on deixar-hi el cotxe. La regidora d’Obra Pública, Mireia Castellà, ha subratllat la necessitat d’implantar les tanques de fusta, ja que un dels objectius és dotar de seguretat als ciclistes que hi circulin. Castellà ha assegurat que s’està estudiant condicionar “un aparcament addicional al costat de les pistes d’atletisme”, en uns terrenys de propietat municipal. L’espai donaria cabuda a uns 70 o 80 vehicles.

contingut relacionat:
En marxa els treballs de la Ruta de la Tourdera


Ortofotos per veure de què parlem... el darrer tram de costa sense urbanitzar a tocar del camí de la Pomereda... el darrer corredor biològic entre la platja de la Pomereda i la principal zona agrícola litoral de tot el Maresme... el Pla de Grau...



CEAM-Meteorología Hace 3 horas
La temperatura del Mediterrani ha augmentat en 1.3° C de mitjana en els últims 35 anys, segons l'estudi de científics de la Fundació CEAM . Més informació a

La temperatura del Mediterrani ha augmentat 1.27 graus de mitjana en els últims 35 anys, segons investigadors del CEAM
CEAM 16/1/2018


Gualba i Vallgorguina s’adhereixen al Consorci Besòs Tordera
aravallès.cat 17/1/2018

Amb aquestes dues noves incorporacions, ja són nou els municipis de la conca de la Tordera que s’han consorciat


El Consorci Besòs Tordera va aprovar a la seva darrera junta general, celebrada el passat 13 de desembre, la incorporació dels municipis de Gualba i Vallgorguina. Ambdós municipis, que havien aprovat prèviament aquesta adhesió en els seus plens municipals, passaran a disposar de tots els serveis que ofereix el Consorci (programes suport, programa educatiu, entre altres) i han delegat en aquest ens el seu sanejament en alta (col·lectors, bombaments i EDAR).

Amb aquests ja són nou els municipis de la conca de la Tordera consorciats des del juny de 2016, quan el consorci va aprovar els nous estatuts per ampliar el seu àmbit d’actuació a aquesta conca.

De fet, tots els municipis del Vallès Oriental que pertanyen a la conca de la Tordera ja formen part del Consorci (Campins, Fogars de Montclús, Gualba, Montseny, Sant Celoni, Sant Esteve de Palautordera, Santa Maria de Palautordera, Vallgorguina i Vilalba Sasserra).

Amb aquestes incorporacions, el consorci passa a tenir 64 municipis consorciats.


consorcibesostordera Hace 24 horas
Estudiants de batxillerat i de cicles formatius, heu dedicat els vostres treballs a , o qualsevol altre aspecte vinculat a l'aigua? III Premis de Treballs Acadèmics Consorci Besòs Tordera. Més info a

a l'àudio de l'alcalde... "aquestes empreses han crescut més de lo que ens esperàvem"
Palafolls i Inditex negocien fer un nou vial per facilitar la circulació de camions
Ràdio Tordera 16/1/2018


L’Ajuntament de Palafolls i la multinacional gallega estan redactant el conveni que regularà la contribució de mig milió d’€ d’Inditex per a la construcció d’una nova carretera que ajudi a millorar la circulació de camions en direcció al polígon d’en Puigverd. Segons informa Ràdio Palafolls, aquest nou vial començarà a la rotonda d’accés a Mas Reixach i enllaçarà a la rotonda que hi ha just davant de la planta logística de Bershka, creant així una ronda de circumval·lació pel transport que diàriament circula per aquesta zona.

Segons l’alcalde de Palafolls, Valentí Agustí, l’empresa és conscient del problema que provoca el continu anar i venir de camions, sobretot del seu parc logístic.

àudio

El cost d’aquesta nova entrada al polígon, uns 500 mil €, els aportarà Inditex arran d’un conveni que signaran en breu l’empresa i el consistori.


Els veïns de Mas Reixach veuen amb preocupació el projecte del nou vial d’Inditex
Ràdio Palafolls 16/1/2018

Davant del projecte de construcció del nou vial que ha de connectar la rotonda de Mas Reixach, a la N2, amb la zona d’Inditex, al polígon d’en Puigverd, els veïns de la urbanització hi reaccionen amb neguit.

En declaracions a aquesta emissora, la presidenta de l’Associació de Veïns de Mas Reixach, Pepi Roso, ha explicat que veuen amb “preocupació” la decisió de crear aquest nou vial, que consideren una opció que no beneficiarà als veïns de la zona.

Roso ha dit que la perillositat de la rotonda és una problemàtica de la que fa temps que en reclamen solucions, i considera que amb l’increment dels camions a la zona la situació, lluny de beneficiar els veïns, serà pitjor. També ha criticat el fet que sigui un lloc de pas per a vehicles amb mercaderies perilloses i químiques.

Reproductor d'àudio

Roso ha criticat també que el vial sigui utilitzat pel fluxe de camions de la part torderenca del polígon, i ha reclamat una solució per la perillositat que comporta utilitzar la rotonda de Mas Reixach, especialment pels veïns d’aquesta urbanització.

Reproductor d'àudio

La presidenta de l’Associació de Veins de Mas Reixach ha reclamat solucions per una problemàtica davant la qual considera que el consistori no ha respost, i considera que l’Ajuntament ha continuat endavant amb el projecte sense tenir en compte l’opinió veïnal.


La població de Tordera creix en 184 persones el 2017
Ràdio Tordera 16/1/2018


El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) ja ha fet públiques les dades oficials de població, resultants de la revisió del Padró Municipal a 29 de desembre de 2017. I segons l’anàlisi realitzat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, Tordera ha guanyat 184 habitants, el que significa un augment del 1,12% respecte al 2016. En total, ara hi ha 16.637 persones empadronades al nostre municipi, de les quals 8.427 són homes i 8.210 dones.

La població de la comarca del Maresme continua augmentant i les darreres xifres oficials indiquen que el ritme de creixement maresmenc és superior a la mitjana catalana. Actualment, la xifra oficial de població del Maresme és de 444.046 habitants. En el darrer any el Maresme ha guanyat 2.541 persones, una xifra suposa un increment del 0,58% respecte a l’any anterior. Aquest percentatge supera el 0,44% registrat per la mitjana catalana.

L’anàlisi de l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, basat en dades publicades el 29 de desembre de 2017, destaca que l’increment demogràfic del Maresme s’ha intensificat els darrers tres anys en la pràctica totalitat dels municipis de la comarca. En el darrer any, només han perdut habitants cinc municipis.

Actualment, el Maresme és la vuitena comarca que ha registrat un ritme de creixement més intens. Només la superen el Baix Penedès, Gironès, Barcelonès, Anoia, Vallès Occidental, Alt Penedès i Osona. Per altra banda, segons es desprèn de l’anàlisi, La població del Maresme és força equitativa, tot i que les dones mantenen un pes superior i és el col·lectiu que ha augmentat més el darrer any. Del total de població a la comarca, el 50,64% (224.844) són dones i el 49,36% (219.202) homes.

Els canvis del darrer any no han fet variar el pes poblacional dels municipis. Es mantenen els cinc que superen els 20 habitants: Mataró, Premià de Mar, Pineda de Mar, El Masnou i Vilassar de Mar. Tot i que aquest darrer és un dels cinc municipis que han registrat pèrdua de població. Junt a Vilassar de Mar, han perdut habitants: Alella, Òrrius, Premià de Dalt i Sant Cebrià de Vallalta.

El municipi amb un creixement absolut més destacat ha estat Mataró, amb 610 habitants més, seguit de Tordera (184), Premià de Mar (183), El Masnou (169) i Calella (164). En variacions relatives, els increments més intensos s’han produït a Sant Pol de Mar (+2,24%), Caldes d’Estrac (+2,06%), Sant Vicenç de Montalt (+1,46%), Teià (+1,26%) i Tordera (+1,12%).


Ràdio Tordera Hace 2 horas
El regidor Jose Carlos Villaro s’ha marcat com a objectiu personal legalitzar totes les urbanitzacions


Aturem C-32 Hace 2 horas
Indignats. finalment compresa la teva idea de sostenibilitat. Ens fas mandra, però estem desperts. Som molts fem i molta falta.

La Hivernal BTT de Sant Genís s’anul·la per manca de permisos
Ràdio Palafolls 16/1/2018

Aquest proper diumenge estava prevista una nova edició de la cursa de bicicletes de muntanya Hivernal BTT de Sant Genís, que arribava enguany a la seva 20a edició.

La cursa, però, s’ha hagut de suspendre a pocs dies de la seva celebració. Segons ha explicat a aquesta emissora Sergi Izquierdo, un dels organitzadors i responsable de Catbike, els motius són, bàsicament, la manca de permisos per dur a terme la cursa.

En aquest sentit, Izquierdo ha explicat que un dels motius és l’ampliació del Parc Natural Montnegre-Corredor, per on passa la prova. La impossibilitat de realitzar proves cronometrades dins del parc, sumat a la manca de permisos d’alguns propietaris de les finques per on passa l’itinerari, han fet que l’organització s’hagi decidit finalment per no dur a terme la cursa.

Reproductor d'àudio

Tal com expica Izquierdo, els permisos estaven demanats des de feia uns mesos, però no han obtingut resposta ni per part de l’administració pertinent ni d’alguns dels propietaris de la zona, i és per això que finalment no han volgut arriscar-se a realitzar la Hivernal BTT aquest cap de setmana.

Segons ha explicat l’organitzador, hi havia apuntats al voltant de 400 corredors, una xifra similar a la que s’havia obtingut en edicions anteriors. En aquest sentit, a tots ja se’ls ha retornat l’import de la inscripció.

De totes maneres, tot i l’anul·lació de la prova per aquest diumenge, Izquierdo no descarta poder organitzar-la per més endavant en el calendari. Tot i així, des de l’organització s’ha penjat a la seva web i xarxes socials el traçat previst per la prova, per si alguns dels participants a la prova volen fer el recorregut. En aquest sentit, però, Izquierdo ha remarcat que és a títol personal, fora de l’organització de l’Hivernal BTT de Sant Genís.

Reproductor d'àudio

La Hivernal BTT de Sant Genís arribava enguany a la seva 20a edició, i tenia previstos dos recorreguts, un de llarg de 35 km i 1.300 metres de desnivell, i un altre de curt, en aquest cas de 21 km, i amb un desnivell aproximat de 550 metres.