dissabte, 23 de gener del 2016

L’anàlisi del risc de les invasions biològiques en ecosistemes aquàtics

L’anàlisi del risc de les invasions biològiques en ecosistemes aquàtics


Introducció

Les invasions biològiques constitueixen, en l’actualitat, una seriosa amenaça per la conservació dels ecosistemes naturals i la biodiversitat. L'impacte negatiu de les espècies invasores no només queda restringit al medi ambient sinó que també repercuteix greument sobre l'economia, la societat i la salut humana. Per això, resulta innegable la necessitat d'aplicar mesures adequades per a la gestió d'espècies exòtiques, i d’integrar aquestes mesures en les estratègies globals de conservació de la biodiversitat.
Atès que una vegada una espècie s'ha establert en una nova regió és extremadament difícil eradicar-la o controlar la seva població, el mètode més efectiu de gestió de les espècies invasores és prevenir el seu establiment i la seva posterior dispersió. Molts estudis científics han analitzat quins trets biològics determinen que certes espècies manifestin un comportament invasor, i quines són les característiques que fan que certs hàbitats siguin més vulnerables a ser envaïts.
La major part d'aquests estudis mostren que resulta molt complicat conèixer el perfil exacte d'una espècie potencialment invasora, donat que depèn en gran mesura de la seva afinitat a envair certs tipus d'hàbitats i de la manera que ha estat introduïda. No obstant això, el coneixement científic acumulat sobre aquests trets biològics i les característiques dels hàbitats envaïts han permès desenvolupar esquemes d'anàlisis de risc que, actualment, constitueixen una de les eines de predicció i prevenció més importants. Aquests esquemes intenten identificar la fracció d'espècies introduïdes amb una alta probabilitat de comportar-se com invasores, i preveure, així, la seva expansió i possibles impactes.
A Catalunya, la informació recopilada sobre la capacitat invasora de les espècies i la invasibilitat dels hàbitats no ha estat traduïda, encara, en recomanacions per a la millora de les estratègies de prevenció i gestió de les invasions vegetals. Tot i així, l'ús d'aquest tipus d'anàlisi de riscs com a eina de gestió podria ajudar a les autoritats i gestors ambientals a justificar la prohibició de l'ús de determinades espècies exòtiques i, també, podria reforçar el suport social a les polítiques de prevenció i gestió efectiva d'espècies exòtiques.
Conclusions