El Punt Avui 6/4/2016
Polítics i la plataforma Preservem el Litoral acorden que el Consell Comarcal lideri la gestió de la costa amb l'Estat i la Generalitat
Confien minimitzar l'impacte de les accions pendents als municipis del Baix Maresme
El passeig de Vilassar de Mar va ser un dels més afectats pels temporals de novembre que es van endur la sorra. Fotot: E.F.
ELENA FERRAN - MATARÓ
S'acosta l'estiu i alguns alcaldes ja temen la poca platja que hi haurà per encabir les guinguetes i els banyistes. Aquest no és un problema nou per als municipis maresmencs, sobretot els del Baix Maresme, que des de fa anys esperen solucions definitives que frenin la regressió de sorra a les seves platges que no recuperen de manera natural per la barrera que els suposa la construcció dels ports.
Fa tot just una setmana es va constituir al Consell Comarcal el comissionat per la preservació i la gestió del litoral amb representants de partits polítics (CiU, ERC, PSC, CUP, ICV, PP i C's) i la plataforma ciutadana Preservem el Litoral. Una primera trobada que reobre el debat del pla de regeneració de platges anunciat pel Ministeri l'any passat i que prometia la construcció d'espigons els propers quinze anys i amb una inversió mínima de trenta milions d'euros. Unes actuacions que juntament amb la que es va fer d'urgència a Malgrat de Mar amb un espigó geotèxtil, va posar en alerta la plataforma civil que es va mobilitzar per buscar el suport del territori i aprovar mocions per frenar i revisar el nou pla de regeneració. El seu representant, Enric Badosa, va deixar clar que no tenen cap pressa i que des de la plataforma no veuen amb bons ulls la construcció dels nous espigons. “Els municipis volen platges però en aquests estudis enlloc diu d'on es trauria la sorra per reomplir els espigons que es volen fer ni l'obligació dels ports de transvasar la sorra”, lamenta.
El nou comissionat va acordar que el Consell Comarcal lideri les gestions amb el Ministeri de Medi Ambient i amb la Generalitat sobre la regressió del litoral. El vicepresident del comissionat i conseller de Medi Ambient, Jordi Mir (CDC), reconeixia que “s'ha perdut un any” esperant respostes de Madrid. “Esperem que aviat hi hagi nous ministeris per avançar i concretar en el finançament i els terminis”, apuntava. Abans, però, el compromís és “revisar” el document de treball que es va presentar a partir dels estudis elaborats per la Universitat Politècnica i que apuntaven la construcció d'espigons i nous transvasaments de sorra entre la platja de Premià de Mar i el Masnou. “Coincidim que s'ha de buscar una solució que duri i que es faci preservant el medi ambient”, hi afegia Jordi Mir.
LA FRASE
Enlloc diu d'on es trauria la sorra per reomplir els espigons que es volen fer ni l'obligació dels ports
Enric Badosa
REPRESENTANT DE LA PLATAFORMA PRESERVEM EL LITORAL
Blanesaldia.com 4/4/2016
La C-32 direcció Blanes
L’Ajuntament de Blanes ha organitzat pel proper dijous 7 d’abril al punt de les 8 del vespre un debat monogràfic sobre el projecte de prolongació de la C-32. L’acte s’allotjarà al Teatre de Blanes perquè pugui participar-hi el major nombre possible de persones que estiguin interessades en el tema.
El debat forma part del procés participatiu que va posar en marxa el desembre passat el consistori blanenc, i que culminarà el proper diumenge 17 d’abril amb la consulta popular.
Comptarà amb quatre ponents que han estat escollits pel seu coneixement del territori. Es tracta de Pere Macias, Salvador Milà, Manel Nadal i Rafel Sardà. D’altra banda, per moderar el debat es comptarà amb la participació de la periodista gironina Nuri Forns.
Pere Macias i Arau (1956) va ser conseller de Medi Ambient entre els anys 1996 i 1997, i conseller de Política Territorial i Obres Públiques entre el 1997 i el 2001. Salvador Milà i Solsona (1953) va ser conseller de Medi Ambient des del desembre de 2003 fins l’abril de 2006 i, anecdòticament, va treballar com assessor urbanístic extern per a l’Ajuntament de Blanes durant els primers anys de la restaurada democràcia.
Manel Nadal i Farreras (1953) va ser secretari per a la Mobilitat del Departament de Política Territorial i Obres Públiques del 2003 al 2010, i de 2009 a 2012 coordinador de la Sectorial de Mobilitat. L’únic ponent del debat que no és polític és Rafel Sardà i Borroy (1957), científic sènior del Consejo Nacional de Investigaciones Científicas (CSIC) des de l’any 1991, i investigador la Unitat de Sistemes Socio-ecològics costers del CEAB el Centre d’Estudis Avançats de Blanes.
Particiants en el debat
Model de país, característiques del projecte i conseqüències
El debat comptarà amb tres grans parts. Un cop la periodista Nuri Forns hagi donat la benvinguda i presentat als ponents, aquests faran una breu intervenció inicial i posteriorment s’entrarà en la segona part, que és la què ha d’ocupar l’eix central de l’acte. Durant aquest segon bloc, es proposaran als ponents tres grans temàtiques perquè exposin què en pensen.
La primera gran temàtica serà situar dins el model de país el projecte de prolongació de la C-32. És a dir, dins el marc de la xarxa d’infraestructures i la connectivitat entre municipis amb què compta Blanes; el tipus de mobilitat que hi ha (transport públic i privat); el desenvolupament econòmic de Blanes i el seu entorn; els peatges que han de pagar els veïns d’aquesta zona; i finalment la sostenibilitat a mig i llarg termini de l’actual model de mobilitat vigent al territori, la seva possible vigència o no en els propers anys.
El projecte de prolongació de la C-32 pròpiament dit serà la segona gran temàtica al debat: els antecedents i l’evolució; el traçat i principals característiques del projecte en sí; i el pressupost d’execució, així com el finançament. Finalment, el tercer tema obert que es proposarà són els impactes que tindrà el projecte des dels diversos punts de vista a tenir en compte: medi ambient; mobilitat interna i externa de Blanes; els sectors econòmics, etc.
Per últim, el tercer bloc de tancament del debat inclourà les conclusions que vulguin aportar cadascun dels ponents sobre tot el què s’ha estat tractant i el torn obert perquè el públic assistent pugui fer preguntes. Es tracta que tothom qui hagi assistit pugui tenir la possibilitat d’intervenir i preguntar als ponents sobre temes que no els hagin quedat prou clars, o sobre qüestions que no s’hagin tractat durant el debat.
Imatge virtual del projecte / Cedida per Ajuntament de Blanes
Consulta popular el diumenge 17 d’abril
La celebració del debat que tindrà lloc aquest proper dijous haurà estat un dels principals ingredients amb què haurà comptat el procés participatiu que va endegar l’Ajuntament de Blanes el passat desembre. Des de llavors, periòdicament hi ha hagut reunions de la Comissió de Seguiment encapçalada per l’alcalde de Blanes, i formada per representants de tots els grups polítics, la Plataforma Aturem la C-32, així com tècnics del Departament Participació Ciutadana i l’empresa que es va contractar com assessora de tot el procés, The Whatsons.
La culminació de tot el procés tindrà lloc d’aquí a poc menys de dues setmanes, el diumenge 17 d’abril, quan es farà la consulta popular sobre el projecte de prolongació de la C-32. L’Ajuntament de Blanes ha organitzat tots els aspectes a tenir en compte, des de la normativa fins els locals on es podrà votar.
Hi haurà vuit seus: a l’edifici mateix de l’Ajuntament, a l’Escola Pinya de Rosa, així com als locals socials de les Associacions de Veïns de La Plantera, Mas Moixa, Mas Enlaire, Mas Florit, Ca la Guidó i Mas Borinot.
Podran participar-hi totes les persones que estiguin empadronades a Blanes i que siguin majors de 16 anys, i per votar només caldrà presentar el DNI/NIE, passaport o permís de conduir. L’horari de votació serà des de les 10 del matí fins a les 8 del vespre, i la pregunta que haurà de contestar tota la ciutadania que hi participi, escrita a les paperetes, serà: Vostè està a favor o en contra de la prolongació de la C-32 entre Blanes i Lloret ?.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada