dimarts, 31 de maig del 2016

La canya altera les comunitats d’artròpodes del sòl, sostenible 30/5/2016

La canya altera les comunitats d’artròpodes del sòl
Sostenible 30/5/2016



Universitat de Barcelona

La canya, una planta molt abundant a la ribera de molts rius de la península Ibèrica, altera les comunitats d’artròpodes del sòl i redueix la mida corporal d’aquests invertebrats en els hàbitats naturals que colonitza, segons un estudi publicat a la revista Biological Invasions.
El nou treball està signat pels experts Alberto Maceda Veiga, de l’Institut de Recerca de Biodiversitat de la UB (IRBio), Gerard LanzacoMiquel SalaAdolfo de Sostoa i Antoni Serra, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i de l’IRBio, i Helena Basas, delCentre de Recursos de Biodiversitat Animal (CRBA) de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona.
La canya (Arundo donax), una gramínia originària del continent asiàtic i alguns països de l’àrea mediterrània, és una planta invasora capaç de créixer i reproduir-se en una àmplia franja de condicions ambientals, però principalment en zones humides. Aquesta espècie exòtica, que és una de les gramínies més grans del món, s’utilitza molt als països mediterranis per estabilitzar talussos, fer tancats d’horts i com a suport de plantes cultivades. Fora d’aquests entorns controlats, forma extensos canyars que alteren les característiques de la vegetació nativa i l’entorn natural.


Artròpodes més petits i escassos en els canyars
L’article publicat a la revista Biological Invasions és el primer estudi que relaciona la invasió de l’espècie A. donax amb els canvis en la comunitat d’artròpodes del sòl i en la seva mida corporal. En l’estudi, els autors comparen les comunitats d’artròpodes en tres tipus de vegetació de ribera —incloent-hi zones envaïdes per la canya— a les conques fluvials dels rius Ripoll i Llobregat i al Parc Natural de Collserola, en concret, a la riera de Vallvidrera.

Tal com explica el primer autor, Alberto Maceda Veiga, membre de l’IRBio i expert de l’Estació Biològica de Doñana (EBD-CSIC), «alguns estudis previs sobre l’A. donax mostraven menys abundància i diversitat dels artròpodes en ecosistemes de ribera als Estats Units, però sense un impacte clar sobre els artròpodes del sòl. També es coneixia, per un estudi de laboratori, que els artròpodes aquàtics alimentats amb A. donax tenen un creixement menor».

El nou estudi mostra que els artròpodes són més petits, més escassos i no tan diversos a les àrees colonitzades per aquesta planta exòtica. «Aquests canvis són originats per múltiples causes —directes i indirectes—, com ara la presència de compostos que fan de la canya un aliment poc nutritiu i de baixa palatabilitat, i també les alteracions de les propietats físiques i químiques del sòl, que afecten negativament tant la fauna com la flora natives», assenyala Maceda Veiga.


Els col·lèmbols, més abundants
Aquesta gramínia exòtica i invasiva creix molt ràpidament en els hàbitats naturals i pertorba profundament la biodiversitat dels ecosistemes fluvials. No obstant això, l’estudi de la Universitat de Barcelona també detecta que els col·lèmbols —uns artròpodes diminuts propers als insectes— són més abundants en els canyars. «La hipòtesi amb què treballem —continua Maceda— és que la canya produeix una gran quantitat de fullaraca, tiges i altres restes vegetals que s’acumulen i eviten el creixement d’altres tipus de vegetació. Aquestes restes, que es descomponen per l’acció de fongs i d’altres microorganismes, són la principal font d’aliment dels col·lèmbols».