dimarts, 26 de juliol del 2016

Algunes notícies per llegir 26/7/2016

Aturem la C-32 reclama davant Puigdemont que s'aturi el projecte
Diari de Girona 26/7/2016

Una de les pancartes que va desplegar la plataforma contra l´autopista. ddg

LLORET DE MAR | DDG
La Plataforma Aturem la C-32 va aprofitar la visita del president de la Generalitat Carles Puigdemont a la tradicional celebració que Lloret de Mar dedica a la seva patrona per recordar-li l'oposició que hi ha al territori contra el projecte d'allargament de l'autopista C-32.
El desplegament de tres grans pancartes a diferents llocs de la cala de Santa Cristina va servir per donar la benvinguda a Puigdemont i als alcaldes de Lloret de Mar, Jaume Dulsat, i de Blanes, Miquel Lupiañez. Juntament amb el president Carles Puigdemont, els dos batlles van poder llegir els lemes de la plataforma "Stop a la C-32" i "Qui estima el territori no el destrueix".

Una plaga d'escarabats deixa en escac i mat els boscos de pi del Maresme
El Punt Avui 26/7/2016

El 50% de les pinedes està en situació de vulnerabilitat i creix el risc d'incendis i inundacions


ACN - MATARÓ
Una plaga d'escarabat 'tomicus' porta de corcoll els tècnics forestals del Maresme. És una espècie autòctona que mai havia causat tants problemes, però que ara té un impacte mortífer sobre els boscos. Al Maresme hi ha 6.600 hectàrees de pinedes, de les quals la meitat estan en situació de vulnerabilitat i algunes d'elles ja són irrecuperables. L'enginyer forestal del Consell Comarcal del Maresme (CCM), Oriol Bassa, diu que l'impacte del 'tomicus' s'explica per la situació estructural dels boscos, que són molt prims i per tant tenen molt poca capacitat per retenir aigua, combinat amb unes condicions ambientals dolentes –ha augmentat un grau i mig la temperatura mitjana i la pluviometria ha caigut un 20%– que fa que els arbres siguin més dèbils. L'escarabat es menja el pi per dins fins a matar-lo i l'amuntegament d'arbres morts, alerta, fa créixer el risc d'incendis i inundacions si no es fa una gestió forestal adequada. CCM, Diputació i Generalitat han fet front comú per evitar mals majors.

A més del 'tomicus', la plaga que més preocupa als experts, també tenen incidència altres dues plagues, com l'eruga processionària i els fongs. És per això que les tres administracions treballen conjuntament per salvar les pinedes, després que diversos informes elaborats pels tècnics del Consell Comarcal posessin sobre la taula la problemàtica.

La causa principal, explica Oriol Bassa, és el canvi climàtic, que ha fet la massa forestal més vulnerable, per l'augment de les temperatures i la sequera. A això, recorda, s'hi afegeix una manca de gestió forestal a la comarca, que té el 900% dels boscos en mans privades. Amb tot, els arbres han quedat del tot debilitats i sense recursos per contrarestar les plagues.

Els problemes que es deriven són diversos. Un és econòmic, ja que els boscos tenen “menys llenya, menys fusta i menys pinyes”. També hi ha riscos ambientals i creix exponencialment la possibilitat d'incendis, però també d'inundacions, ja que la pèrdua de cobertura forestal fa que l'aigua de la pluja desemboqui més ràpidament a unes rieres que ja van “justes” de cabal.

Les solucions que plantegen els experts són en dues direccions, d'una banda actuar de manera “immediata” perquè entre els mesos de setembre i febrer es retirin dels bosc tots els arbres afectats per la plaga per “evitar que s'acumulin”. D'una altra manera, explica Bassa, s'originaria una “fàbrica d'insectes” que acabaria per destrossar tota la massa forestal.

En paral·lel, afegeix, s'ha d'activar la “gestió forestal dels boscos” perquè siguin més productius i es minimitzin els riscos. Aquesta, reconeix, és una tasca complicada i que s'ha d'afrontar a mitja termini, ja que la pràctica totalitat dels boscos del Maresme són privats i hi ha una elevada “atomització” que dificulta la gestió.

“L'incendi va començar en una zona boscosa, al costat d'un camí de mal transitar”
El Punt Avui 26/7/2016

Dalmases detalla que és un indret freqüentat per gent que hi va a caminar o en bici

Les característiques del terreny fan complicat passar-hi en cotxe


G. PLADEVEYA - BLANES
El cap dels Agents Rurals a les comarques gironines, Ignasi Dalmases, va especificar ahir que l'incendi de diumenge a Blanes havia començat en una zona boscosa del turó del Vilar, i hi va afegir que la pista on s'havien iniciat les flames “queda al costat d'un camí difícil de transitar amb vehicle”. “És un lloc conegut per la gent del territori i no és gaire freqüentat per cotxes. Les característiques del terreny, on hi ha uns solcs importants, fan que no s'hi pugui circular amb un turisme normal. En canvi, sí que hi va sovint gent a peu o en bicicleta. És un indret de pas per als ciutadans que van de Blanes cap al santuari de la Mare de Déu del Vilar, que no va resultar afectat pel foc. I, precisament, el fet que en aquest paratge no hi circulin automòbils habitualment és un dels atractius per anar-hi a caminar i per als ciclistes”, va indicar.

Al cantó de la carretera de terra que porta a l'ermita, s'hi va instal·lar el punt de trànsit, on ahir a les vuit del matí es va fer el canvi de torn dels efectius que treballen en l'extinció. A mitja tarda quedaven sobre el terreny 27 dotacions terrestres dels bombers i un mitjà aeri, que va anar fent rodes de reconeixement. A partir de la nit van quedar tres vehicles per remullar la zona. Es van centrar a rematar els punts calents, de tal manera que es van deixar enrere les escenes de més neguit viscudes diumenge. Abans-d'ahir van ser especialment intenses les primeres hores, fins que, a dos quarts de set de la tarda, el foc es va donar per estabilitzat.

La calor, la baixa humitat, la marinada i la sequedat del sotabosc van afavorir diumenge la propagació de l'incendi. Per sort, a mesura que avançava la tarda, el vent va afluixar, com marcaven les previsions. “El pendent del terreny també dificultava les tasques. És una zona amb forts desnivells i molt bruta de vegetació”, va dir el cap d'emergències a Girona, Enric Cano. Va valorar positivament, però, l'intens treball dels ADF i els bombers, que van actuar amb molta rapidesa i van evitar que les conseqüències fossin pitjors, tenint en compte que l'incendi tenia potencial per créixer molt més. Un aspecte que els va jugar a favor va ser el fet que les flames trobessin, just al cap del foc, una àrea amb eucaliptus, que “no van cremar amb tanta intensitat” com altres paratges on hi havia pins.

LA FRASE

Al cap del foc hi havia una zona amb eucaliptus, que no van cremar amb tanta força com els pins
Enric Cano
CAP DE LA REGIÓ D'EMERGÈNCIES DE LA DEMARCACIÓ DE GIRONA

Sospiten que el foc de Blanes es va deure a una negligència
El Punt Avui 26/7/2016

És la hipòtesi principal amb què treballen els Agents Rurals, que han estat recollint indicis a la zona del Vilar on es van iniciar les flames

Els bombers el van aconseguir donar per controlat ahir al matí


G. PLADEVEYA - BLANES
La suma d'esforços dels efectius d'emergències, que van continuar treballant ahir de manera incansable per combatre el foc que s'havia declarat diumenge al turó del Vilar de Blanes, va permetre que el poguessin donar per controlat a un quart d'onze del matí. La investigació sobre el seu origen segueix oberta, si bé les primeres hipòtesis indiquen que les flames haurien començat per una negligència, derivada d'una acció humana. S'ha arribat a aquesta conclusió després d'inspeccionar a fons la zona i comprovar que l'incendi no va poder desencadenar-se per cap línia elèctrica ni tampoc per un llamp, ja que s'han repassat els registres dels que han caigut els darrers dies. Aquestes indagacions les duen a terme els Agents Rurals, que ahir van delimitar el punt d'inici del foc i també hi van estar recollint indicis.

El que per ara es té clar és que va ser provocat per “una activitat o una acció de l'home” i, partint d'aquesta base, el que s'està intentant descobrir és si va ser calat de manera intencionada o es va deure a una negligència involuntària o a un error. Així ho va explicar ahir a aquest diari el cap dels Agents Rurals a les comarques gironines, Ignasi Dalmases. “Estem treballant per saber si, al darrere dels fets, hi va haver la voluntat de causar l'incendi. De ben segur, estaríem parlant d'una negligència, derivada d'una activitat humana, de tal manera que no es considera que fos fruit d'una causa natural o d'un incident elèctric.” Si es confirmés, seria el segon foc forestal per una negligència a les comarques gironines en només cinc dies, després que dimarts passat unes persones que recollien bruc a la serra de Coguls de Santa Coloma de Farners llancessin a terra burilles de cigars i una s'encengués.

Els càlculs dels Agents Rurals recullen que l'incendi ha afectat 26,93 hectàrees. La major part del terreny cremat correspon a massa arbrada (26,52 ha), seguida a molta distància per pastures (0,33 hectàrees), 0,08 hectàrees són de matoll i la resta, conreus. Al llarg de la nit de diumenge a dilluns, 27 vehicles dels bombers van estar remullant tot el perímetre i no es van produir revifalles. I, des d'ahir a primera hora, el dispositiu es va eixamplar, arribant a les 34 dotacions terrestres. A aquestes unitats s'hi van sumar quatre mitjans aeris, que s'hi van reincorporar en fer-se clar.

El foc es va originar diumenge, a la una del migdia, al turó del Vilar. Es van desallotjar 310 persones preventivament pel fum. A Blanes van ser evacuats diversos masos i les urbanitzacions de les Planes, el Vilar i la Fauna. També va ser desallotjada la urbanització Sant Daniel de Tordera i un hotel de Lloret. El mateix diumenge, a dos quarts de set de la tarda, tots els evacuats ja van poder tornar als seus domicilis.

LES FRASES

Treballem per saber si, al darrere dels fets, hi va haver la intenció de causar el foc o va ser una acció involuntària

De ben segur, estaríem parlant d'una negligència, derivada d'una activitat humana

Ignasi Dalmases
CAP DELS AGENTS RURALS A GIRONA

“Han estat al peu del canó”

L'alcalde de Blanes, Miquel Lupiáñez, va reiterar ahir el seu agraïment a tots els professionals dels cossos de seguretat i d'emergències que “han estat al peu del canó” treballant contra l'incendi. Va lloar tant la tasca dels efectius de Blanes, Lloret i Tordera com els que es van desplaçar provinents d'altres punts d'arreu de Catalunya i de Saragossa. Lupiáñez també va aprofitar per demanar als ciutadans que evitessin anar a la zona on treballen els bombers, ja que va recordar que aquesta era “la millor manera d'ajudar a que puguin fer la seva feina sense interferències”. Junt amb altres autoritats, va fer bona part del seguiment de l'evolució del foc des del centre de comandament avançat, muntat a fora de la Ciutat Esportiva.

---------------------------------------------------

Un vehicle de les supervisa possibles punts calents dins el perimetre de l’.