dimarts, 9 d’agost del 2016

Catalunya necessita una agència per protegir la naturalesa? La Vanguardia 9/8/2016 i dues notícies relacionades més

Tinc la meva opinió al respecte però aquí només deixo la notícia a valoració de cadascun. Aixó sí, deixo dues més relacionades a continuació per contextualitzar-la millor i llenço una pregunta al respecte... ¿La gent deixa de còrrer quan condueix perquè s'ha conscienciat, perquè s'ha cregut els missatges televisius, perquè hi ha una agència de trànsit, o perquè no volen una multa?

Catalunya necessita una agència per protegir la naturalesa?
La Vanguardia 9/8/2016

Els experts demanen una entitat autònoma, potent i amb recursos propis per afrontar la degradació dels espais naturals

Visitants del cràter del volcà Croscat, a la Garrotxa

El Govern català estudia la creació de l’ Agència del Patrimoni Natural de Catalunya, amb l’objectiu de reforçar i coordinar la gestió de les tasques sobre la protecció de la naturalesa (majoritàriament competència de la Generalitat). Aquesta és una reclamació insistent de Conservació.cat, el col·lectiu de professionals que treballa en la protecció del medi natural als sectors públic i privat. Catalunya necessita una agència del patrimoni natural?

“Amb el sistema actual, no som capaços d’afrontar el repte que suposa conservar la naturalesa i aturar la pèrdua de biodiversitat. Cal una nova fórmula organitzativa, àgil, transversal i amb vocació de permanència”, afirma Santiago Pérez, membre de la gestora de Conservació.cat. Santiago Pérez diu que l’ Agència ha d’integrar totes les competències de medi natural (al marge de qui les executa), incloses la planificació i la gestió dels espais naturals, la conservació dels hàbitats i les espècies, així com la protecció del territori, buscant sempre la col·laboració entre els sectors públic i privat.

Carme Rosell, membre també de Conservació.cat, afirma que aquest organisme és “fonamental” per reunir competències que estan disseminades entre diversos departaments, una dispersió que “és un ­escull clar per desenvolupar polítiques actives que potenciïn les infraestructures verdes”. Segons el seu parer, és l’única manera de “superar visions anacròniques que a Catalunya continuen contraposant el desenvolupament a la conservació del patrimoni natural”, quan la solució ha de partir d’un enfocament transversal que tingui en compte tots els agents implicats.

Cristòfol Jordà, que va ser director general de Patrimoni Natural amb el conseller Albert Vilalta, explica que les agressions sobre el medi natural procedeixen de múltiples fronts i per això cal un enfocament transversal. Amb l’actual sistema organitzatiu, “Catalunya s’ha mostrat incapaç de posar fre a la contaminació de les aigües, especialment les subterrànies, provocada en bona mesura pels abo­caments excessius sobre els camps dels purins (excrements) dels porcs”, assenyala. A més, “la gestió eficaç de la fauna silvestre continua sent una assignatura pendent, com demostren els impactes negatius sobre espais naturals com el delta del Llobregat o Collserola”. “Malgrat les bones intencions legislatives, falta una visió integral o transversal que ordeni amb lògica i ­respecte els diversos usos i infra­estructures sobre territori”, resumeix. La millor prova d’aquesta mancança és, per Jordà, “aquella imatge de Catalunya com a espai quarterat i puzle de peces inconnexes vista des de l’aire”.

De fet, la conservació d’espais naturals ha estat tradicionalment relegada a Catalunya, en mans d’una direcció general de Medi Natural, de rang menor, que s’ha anat movent entre diversos departaments, per bé que ha quedat postergada sobretot al Departament d’Agricultura, on els consellers de torn han evitat donar-li relle­vància.

Les retallades pressupostàries i de personal que ha aplicat els últims anys la Generalitat han estat tan dràstiques que han perjudicat greument les tasques d’informació, educació ambiental i investigació als espais protegits, entre d’altres. En aquest context, diversos experts i entitats, com la Institució Catalana d’Història Natural, han donat l’alerta sobre els símptomes d’un declivi en la conservació a Catalunya, la pèrdua de qualitat dels espais naturals en alguns casos o la necessitat de millorar aspectes de la senyalització i la informació al públic en d’altres.

“Els espais naturals són a l’UCI i volem portar-los a planta”, admet gràficament Marta Subirà, secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat, que ha assumit la proposta de crear l’ Agència del Patrimoni Natural (que pot ser impulsada amb una llei específica o com a proposta incorporada a la llei d’acompanyament dels pressupostos de la Generalitat).

Marta Subirà argumenta que l’agència, a més de reunir competències ara disperses, tindria com a funció elevar la visibilitat d’aquesta àrea de govern i coordinar les tasques de conservació amb les diputacions, sobretot amb la de Bar­celona, que disposa d’un ampli inventari de parcs naturals amb importants pressupostos (Montseny, Garraf, Sant Llorenç del Munt...), i amb la qual es buscarà sumar esforços. “Es vol crear una estructura potent, dotada d’una certa autonomia, perquè la gestió sigui independent dels vaivens polítics o de pressupostos i per aconseguir que no depengui de la sensibilitat que mostri en cada moment el conseller de torn”, diu Subirà.

Es busca també donar-li autonomia i dotar-la d’una font de finançament pròpia i estable, de la mateixa manera que existeix el cànon de l’aigua per a l’ Agència de l’Aigua o el cànon de residus.

En paral·lel, haurà de servir per aconseguir més flexibilitat en les contractacions (ara costa molt de reposar una baixa per jubilació, per exemple), crear una estructura més gran i ampliar els perfils de les persones que es puguin contractar (perquè no només siguin naturalistes o biòlegs). Mentrestant, es busquen fórmules de finançament, per a la qual cosa s’explora la possibilitat de fixar algun tipus d’impostos (sobre zones no urbanitzables o redefinir la taxa turística perquè també ajudi a la conservació del patrimoni natural).

Experts com Josep Maria Mallarach –consultor ambiental– aposten perquè l’ Agència serveixi per avaluar i fer un seguiment dels espais protegits, per comprovar si les accions de conservació donen resultats. “Ens agradaria fer aquest seguiment, tot i que primer hem d’ordenar les coses; després ja podrem donar-li sopes al malalt, perquè el primer que cal fer és treure’l de l’UCI com més aviat millor”, diu Subirà.

Carme Rosell apunta que l’agència ha de gestionar els boscos reduint els riscos de grans incendis, evitar l’excés d’espècies que causen danys (com el senglar) i donar acollida a empreses que treballen per afavorir la biodiversitat (en espais agraris, vinyes o hortes).

Lluís Toldrà, portaveu de la Lliga per a la Defensa del Patrimoni, afirma que el territori català és molt vulnerable a les agressions ambientals i que els danys no es produeixen per la falta de projectes que requereixen inversió econòmica. “Crear una agència del patrimoni natural no és el nirvana, ni la panacea per al futur. Esperar-la pot ser una cortina de fum. És més important una bona feina en el dia a dia a dia”, subratlla. “L’ Agència pot ser un revulsiu útil, però tot depèn de l’orientació que se li vol donar”, valora Cristòfol Jordà.


La major part d’infraccions ambientals es queda sense sanció
La Vanguardia 8/8/2016

Els expedients que acaben arxivats superen el 50% en determinades zones

La majoria de les infraccions de caràcter mediambiental en el medi natural denunciades pels cossos de policia a la Generalitat (sobretot, Agents Rurals, Mossos i Seprona-Guardia Civil) queden sense sanció, en paper mullat, segons un informe de l’ Associació Professional d’Agents Rurals de Catalunya ( Asparc). Aquesta associació basa la seva conclusió en les dades do­nades pel govern català en respostes parlamentàries formulades pel PSC i la CUP. “Les activitats i conductes que ...


La infracciones ambientales aumentan cada año en Cataluña
La Vanguardia 8/10/2015

Barcelona, 8 oct (EFE).- El conseller de Interior, Jordi Jané, ha advertido hoy que cada año aumentan los hechos penales y las infracciones administrativas ambientales, durante la jornada del 25 aniversario del Área Central de Medio Ambiente de los Mossos d'Esquadra.

Según ha informado el Departamento de Interior, el conseller Jané ha valorado la trayectoria de los Mossos d'Esquadra en este ámbito durante los últimos años y ha insistido en que "hay que seguir por este camino" para reducir los delitos contra el medio ambiente.

Durante el acto, Jordi Jané ha afirmado que "la conciencia en el medio ambiente es sinónimo de sociedad madura" y que hay que "ir a la par" en la persecución de estos delitos.

El Área Central de Medio Ambiente de los Mossos d'Esquadra se ha encargado de investigar delitos como los vertidos de aguas contaminantes en ríos o mares, la mala gestión de residuos peligrosos y el maltrato de animales, entre otros.

El jefe del Área Central de Medio Ambiente y conductor de la jornada, Victor Cosialls, ha destacado: "Nos gusta pensar que durante estos 25 años hemos contribuido al cambio evidente de sensibilidad y de actitud respetuosa hacia el medio ambiente".

Al acto también han asistido el fiscal del TSJC Josep Joaquín Pérez de Gregorio; la fiscal de Medio Ambiente de la Fiscalía Provincial de Barcelona, Raquel Carrillo, y el fiscal de Medio Ambiente de la Fiscalía Provincial de Barcelona, Miquel Angel Pérez de Gregorio.