dimecres, 5 d’octubre del 2016

Reconstrueixen el clima de la Península Ibèrica des de l’època dels romans fins a l’actualitat. CREAF 3/10/2016

Reconstrueixen el clima de la Península Ibèrica des de l’època dels romans fins a l’actualitat
CREAF 3/10/2016

Investigadors del CREAF, l’ICTJA-CSIC i la UB relacionen els canvis amb dos fenòmens atmosfèrics, l’Oscil·lació de l’Atlàntinc Nord (NAO) i la de l’Atlàntic Est (EA). L’estudi s’ha dut a terme amb l’ajut de testimonis de sediment lacustre recuperats a la Sierra de Gredos, a més de 2.000 metres d’altitud.

La recollida de testimonis per a la reconstrucció del clima es va fer a 2.140 metres d’altitud. Autor: Sergi Pla-Rabes.

“La coordinació entre la NAO i l’EA ha estat diferent en cada període històric que s’ha estudiat i és per això que el clima ha anat variant” explica l’investigador del CREAF, Sergi Pla.

Els resultats d’un estudi publicat a la revista Quaternary Science Reviews relacionen per primer cop el clima dels últims 2.000 anys amb la influència  de l’Oscil·lació de l’Atlàntinc Nord (NAO) i de l’Atlàntic Est (EA), dos fenòmens atmosfèrics diferents del conegut Niño del Pacífic.

L’equip multidisciplinari de científics ha aconseguit descriure de forma detallada les temperatures i precipitacions des del 200 A.C. fins a l’actualitat gràcies a l’anàlisi de sediments de la llacuna de Cimera (a la Sierra de Gredos). De fet, aquesta investigació representa “un avenç significatiu per comprendre els mecanismes climàtics que han controlat part de la nostra història” segons l’autora principal de l’article i investigadora de l’ICTJA-CSIC, Guiomar Sánchez.

El clima actual de la Península Ibèrica és el més sec dels dos darrers mil·lennis

Per efectuar la reconstrucció climàtica els autors de l’estudi van agafar, durant l’hivern de 2012, nou testimonis de sediments de la llacuna Cimera, d’origen glacial i situada a 2.140 metres d’altitud. El motiu de l’elecció és que “una llacuna remota com la de Cimera ens permet estudiar les variacions del clima en el darrers 2000 anys sense la influencia en el registre sedimentari d’activitats humanes locals. D’aquesta manera la senyal climàtica obtinguda es molt més clara” explica Sánchez.

L’equip d’investigadors recull les mostres de sediment a la Sierra de Gredos. Autor: Sergi Pla-Rabes.

Els resultats obtinguts mostren que:

  • Durant el Període Romà (200 A.C. – 500 de la nostra era) es van alternar en el centre de la Península els períodes càlids i freds, però predominaven els hiverns càlids i humits i els estius calorosos.
  • Al llarg de la Baixa Edat Mitjana (500-900 de la nostra era) hi va haver un canvi cap a condicions més fredes, amb uns hiverns freds i secs i uns estius secs.
  • Posteriorment, a l’Anomalia Climàtica Medieval (900-1300 de la nostra era), el clima ibèric central es va diferenciar perquè els hiverns van ser secs i càlids.
  • En el període següent, durant la Petita Edat del Gel (1300-1850 de la nostra era), va passar tot el contrari: els hiverns van ser humits i freds i els estius van ser també freds.

Els autors han caracteritzat també el període de l’Era Industrial, que s’estén entre el 1850 i el 2012. Podríem dir que es defineix el clima de l’actualitat, clarament afectat pel canvi climàtic. Aquesta influència s’ha fet evident també en els sediments analitzats i Guiomar Sánchez indica que “el clima més recent és molt més sec i càlid que el de fa 2000 anys”.

La influència de la NAO i l’EA al clima ibèric

Aquesta investigació, integrada amb reconstruccions climàtiques anteriors d’altres zones de la Península, ha permès establir amb precisió la influència dels principals patrons de circulació atmosfèrica: l’Oscil·lació de l’Atlàntic Nord (NAO) i el de l’Atlàntic Est (EA), fonamentals per entendre la dinàmica de la precipitació i de la temperatura peninsular.

La interacció d'aquests fenòmens en la mateixa fase provoca un clima homogeni a la Península mentre que si la interacció es fa en fases oposades s'observa una major variabilitat climàtica.

La NAO i l’EA mostren dues fases, una positiva i una negativa. La fase negativa de la NAO es caracteritza per hiverns més humits al sud d’Europa, mentre que la fase positiva provoca hiverns més secs. Pels que fa als estius, en la fase negativa de l’EA són més freds que quan domina la fase positiva.

Quan aquests patrons climàtics han estat en fases iguals i positives, EA+ NAO+, com va passar durant l’Anomalia Climàtica Medieval, el clima era càlid-sec. Al revés, quan els patrons climàtics estaven en fases iguals però negatives, EA- NAO-, el que va succeir durant la Petita Edat de Gel, el clima era fred-humit. Durant els períodes en que els patrons estan en fases diferents, aquest binomi es trenca i el clima fa altres combinacions. “Es per això que durant els períodes on els dos patrons climàtics estaven en fases diferents EA+ NAO-, com va ser el Període Romà, el clima era càlid-humit. En canvi, quan estaven en fases diferents però al revés, EA- NAO+, com va passar a la Baixa Edat mitjana, el clima era sec-fred” aclareix en Sergi Pla.

Els investigadors descendeixen la muntanya un cop han recuperat els testimonis de sediment. Autor: Sergi Pla-Rabes.

ARTICLE

Sánchez-López, G., Pla Rabes, S., et al. (2016), Climate reconstruction for the last two millennia in central Iberia: The role of East Atlantic (EA), North Atlantic Oscillation (NAO) and their interplay over the Iberian Peninsula, Quaternary Science Reviews, 149, 135-150, DOI: 10.1016/j.quascirev.2016.07.021.