dimarts, 21 de febrer del 2017

Més sobre les platges 19 i 21/2/2017

¿Conoces las delimitaciones legales de la costa?


La futura Llei d'ordenació del litoral es presenta als ajuntaments costaners
Territori i Sostenibilitat 21/2/2017

El director general d’Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra, presideix la primera sessió de presentació del text als municipis barcelonins, que anirà seguida d’altres jornades similars a Girona i Tarragona

La nova Llei aposta per una gestió integrada de la costa catalana, amb nous instruments d’ordenació i un règim econòmic i financer propi que asseguri els recursos suficients per invertir en la millora d’aquest àmbit

El director general d’Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra, ha presidit avui la primera sessió de presentació de la futura Llei d’ordenació del litoral als municipis costaners. En aquest cas, la jornada, que ha tingut lloc a la seu del Departament de Territori i Sostenibilitat, a Barcelona, ha anat adreçada als ajuntaments barcelonins. El dimecres 1 de març tindrà lloc la presentació a Girona per als municipis d’aquesta demarcació i el 7 de març, a Tarragona.

El passat 16 de febrer va finalitzar el període d’informació pública de la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei d’ordenació del litoral. Durant aquest tràmit s’han rebut dos escrits d’al·legacions, que ara s’estudiaran per incorporar-los, si s’escau, al text. Es preveu que el Consell Executiu aprovi l’Avantprojecte de la llei del litoral durant el primer semestre del 2017 per poder començar el tràmit parlamentari a continuació.

La nova legislació preveu desenvolupar la competència exclusiva de la Generalitat en aquesta matèria, establerta a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, i articular un model de gestió integrada de l’espai costaner, seguint les recomanacions de la Unió Europea.

Distribució competencial complexa

Fins ara, el Govern ha aprovat diversos plans de protecció del litoral per garantir el desenvolupament sostenible del territori. No obstant això, la distribució de les competències d’ordenació de la costa és molt complexa, atès que hi concorren fins a tres nivells administratius: l’Estat espanyol, la Generalitat i els ajuntaments. Es fa necessari, doncs, articular nous instruments que ordenin aquest àmbit des d’una òptica integradora i incrementar la seguretat jurídica dels operadors.

D’altra banda, l’assumpció de més competències en la gestió del litoral per part de la Generalitat no va anar acompanyada de la dotació de més recursos econòmics per desplegar-les. L’Estat recapta actualment el cànon d’ocupació del domini públic maritimoterrestre (DPMT), del qual no participa el Govern.

La futura Llei vol corregir aquestes mancances reservant a la Generalitat el paper d’administració de referència, però dotant de més competències als ajuntaments i simplificant el procediment administratiu. El text vol donar resposta també a la inexistència a l’ordenament jurídic tant català com espanyol de figures pròpies per ordenar el domini públic maritimoterrestre (DPMT). Aquestes noves eines permetran gestionar un àmbit especialment sensible i sotmès a nombroses pressions, afavorint el desenvolupament sostenible d’un espai estratègic per al país.

Gestió integrada

Per tal d’aconseguir aquests objectius, la Llei regularà la creació de dues noves eines d’ordenació i gestió de la costa. Així, el Pla d’ordenació del litoral català serà l’instrument bàsic per a la gestió integrada de l’àmbit terrestre i marí de la franja costanera.

A més, els ajuntaments impulsaran els seus plans d’ús del litoral i les platges per ordenar les ocupacions d’instal·lacions desmuntables. La seva vigència serà de quatre anys, inclouran la previsió d’activitats i instal·lacions per aquest termini de temps i els mateixos municipis podran atorgar les corresponents autoritzacions.

Nou instrument per invertir en el litoral

La Llei també resoldrà la manca d’un règim econòmic i financer propi del DPMT a Catalunya, fet que actualment dificulta l’obtenció de recursos per dedicar-los a la conservació del litoral. Així, es crearà un nou cànon a favor de la Generalitat sobre el rendiment econòmic d’aquelles concessions que ocupen permanentment el domini públic maritimoterrestre, com ara restaurants.

L’import recaptat es destinarà íntegrament a finançar actuacions de millora de la costa i permetrà impulsar polítiques més ambicioses en l’ordenació del litoral.

Finalment, la nova Llei articularà mecanismes de participació en la gestió de la franja costanera, involucrant tant les administracions més properes com el teixit econòmic i territorial. Preveu la creació dels anomenats consells rectors dels espais litorals; es tractaria d’òrgans col·legiats, amb participació pública i privada, sense personalitat jurídica pròpia.


L'Associació de Naturalistes de Girona presenta al·legacions a l'avantprojecte de Llei d'ordenació del litoral català
Xarxanet.org 19/2/2017


L'entitat reclama que la llei faci front a l'ordenació del litoral tenint en compte que es tracta d'espais naturals, i considera que cal prendre en consideració els efectes del canvi climàtic al litoral.

El passat 16 de gener de 2017 es va publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya l'avantprojecte de llei d'ordenació del litoral català, la primera norma amb rang de llei elaborada a Catalunya en aquest àmbit, que actualment està en període d'informació pública. El Departament de Territori i Sostenibilitat va impulsar el 2015 dues sessions de participació que havien de servir per enriquir el procés d'elaboració de l'avantprojecte de la nova llei d'ordenació del litoral.
Aquesta setmana l'Associació de Naturalistes de Girona ha presentat al·legacions en considerar que l'avantprojecte consta de deficiències pel que fa a la protecció de la costa contra el canvi climàtic, la degradació i gestió de sediments i la vigilància i millora ambiental. L'associació també veu en l'avantprojecte la perpetuació d'un model turístic de temporada. Si bé el text té la intenció d'impulsar mecanismes de participació dels agents públics i privats en la gestió de la costa, l'entitat ha presentat al·legacions perquè no es preveu la participació del tercer sector ambiental dins els òrgans de gestió.

El litoral com a espai natural

L'Associació reclama que la llei tingui en compte que el litoral no és un simple recurs, si no un espai natural que per tant requereix una gestió ambiental. Per a l'entitat, l'avantprojecte de Llei ha estat condicionada per la idea que el litoral és només un recurs amb un potencial turístic que ha de ser gestionat i aprofitat.

Mesures contra el canvi climàtic

Si bé el mateix conseller Rull ha declarat recentment la necessitat d'incorporar mesures per la mitigació dels efectes del canvi climàtic al litoral, l'associació naturalista destaca que l'avantprojecte no contempla els riscos derivats del canvi climàtic en els municipis litorals, ni tampoc avalua el canvi d'usos que es puguin derivar de l'augment del nivell del mar.
L'associació considera que la Llei hauria d'analitzar els riscos derivats del canvi climàtic en els municipis litorals, i presentar mesures urgents a aplicar per a l'adaptació als efectes del canvi climàtic en el sistema costaner.

La gestió dels sediments

També es consideren insuficients els aspectes relacionats amb la degradació i el dèficit de sediments, i el relatiu paper que els sediments tenen en laregeneració dels espais litorals. Per a l'entitat es tracta de posar la mirada en els serveis ecosistèmics del litoral, i, per tant, consideren necessària una avaluació d'aquests, pet tal de garantir-ne preservació i conservació al llarg del temps.

La qualitat ambiental de les platges

Un dels instruments dels quals ha de fer ús la Llei, és el catàleg de classificació de trams de platges elaborat pel Departament de Territori i Sostenibilitat. Aquest divideix les platges en urbanes i naturals, amb diferents graus de conservació. Segons el Catàleg, els 70 municipis costaners de Catalunya compten amb 596 trams de platges, dels quals 336 són urbans (el 56,28%) i260, naturals (el 43,62%). En total, les platges ocupen 259,56 quilòmetres dels 714,4 del litoral, un 36% de la seva longitud.
L'entitat ambiental considera, d'una banda, que és necessàri plantejar millores en les classificacions de platges. Pel que fa a les platges urbanes, reclama que s'hagin de dotar de sistemes de gestió ambiental, com la certificació EMAS, i desenvolupats als Plans municipals. Pel que fa a les platges naturals, consideren que cal implantar mesures de conservació que garanteixin el seu valor ecològic, natural i paisatgístic, i en concret regular tot allò que té a veure amb el fondeig.

Quina és la capacitat de càrrega de les platges?

La manca de mesures que promoguin la desestacionalització del turisme de platja és una altra de les al·legacions presentades per l'entitat. Atès que en els darrers anys s'ha evidenciat un augment dels impactes i alteracions al medi natural derivats en major part causat per la massificació i la concentració de turístic costaner durant la temporada d'estiu, l'entitat ambiental demana que les mesures d'ordenació contemplin la capacitat de càrrega del sistema costaner, i s'hi apliquin mesures restrictives en cas que se superi aquesta capacitat.
Consideren alhora oportú que es promoguin mesures per la desestacionalització. En aquest sentit, la recuperació del valor de la platja com a espai natural, hauria de facilitar l'accés de la ciutadania al recurs platja tot l'any i no només durant els mesos d'estiu.

Com es protegeix la biodiversitat i les espècies protegides del litoral?

L'ANG remarca que a l'avantprojecte hi ha una escassa incidència en els aspectes ambientals relacionats amb la biodiversitat i les espècies protegides. Per a l'entitat la Llei hauria de garantir la conservació de la biodiversitat costanera. Per aquest motiu és necessari que tingui una menció explicita i específica, així com als serveis ecosistèmics del sistema costaner. En particular, es planteja la possibilitat de crear un observatori de la posidònia que monitoritzi l'estat d'aquesta comunitat bentònica i proporcioni informació referent a mesures per la seva preservació. No només cal definir la capacitat de càrrega de les platges, sinó que també cal limitar la flota nàutica.

Participació del tercer sector ambiental

Finalment, l'entitat reclama la presència d'entitats ecologistes en les figures creades per tal d'establir nous mecanismes de coordinació i participació en la gestió del litoral, així com el Consell Rector i la Comissió d'Ordenació del Litoral.

Una nova llei

L'avantprojecte pretén desenvolupar la competència exclusiva de la Generalitat en aquesta matèria i articular un model de gestió integrada de l'espai costaner, seguint les recomanacions de la Unió Europea. La llei reserva al Govern el paper d'administració de referència, però atorgant competències també als ajuntaments, com a administració de proximitat amb el territori.
D'aquesta forma es busca superar una de les dificultats i complexitats històriques en l'ordenació del litoral, que s'ha articulat de manera molt segmentada a partir d'una distribució competencial complexa en la qual concorren les competències de les tres administracions territorials. Val a dir que la llei de costes d'àmbit estatal, en paraules de l'especialista Josep Maria Aguirre, redactors de l'avantoprojecte,   ha tingut una difícil aplicació, arribant a tolerar-se situacions insostenibles des del punt de vista mediambiental, tal com l'hotel als Algarrobicos o el fet que en els darrers 26 anys la construcció al llarg del primer quilòmetre de litoral de tot l'Estat hagi sigut pràcticament la meitat de tot el construït en els dos mil anys anteriors—. La inaplicació o fins i tot la impotència de la norma per imposar-se sobre realitats socials consolidades, són la prova que aquella concepció ha de ser corregida.