dilluns, 29 de maig del 2017

La temperatura mitjana a Catalunya ha augmentat 1,6 ºC des de 1950. 29/5/2017 Gencat

La temperatura mitjana a Catalunya ha augmentat 1,6 ºC des de 1950
Departament de Territori i Sostenibilitat 29/5/2017


  • El Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics revela que els cinc anys més càlids a Catalunya durant els darrers 67 anys es concentren en els darrers onze anys (2015, 2006, 2014, 2011 i 2016)
  • A la zona de l’Estartit (el Baix Empordà), el nivell del mar ha augmentat 9,4 cm des de 1990 i la temperatura de l’aigua del mar en els primers 50 metres de fondària ha augmentat 1,3 °C des de 1974
 
El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) ha publicat la desena edició del Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics (BAIC-2016), que avalua l’evolució recent del clima de Catalunya a partir de l’anàlisi de diferents indicadors de canvi i variabilitat climàtics.
 
En aquest butlletí s’utilitzen sèries climàtiques d’àmplia cobertura temporal que han superat rigoroses tècniques d’anàlisi de qualitat i d’homogeneïtat, i que asseguren una bona anàlisi de l’evolució del clima a Catalunya durant els darrers decennis. Per fer aquesta anàlisi, s’han estudiat 23 sèries de temperatura i 70 de precipitació que cobreixen el període 1950-2016, i que són un bon testimoni del canvi climàtic apreciat al conjunt del país.
 
 
L’any 2016, el cinquè any més càlid
 
2016 ha estat un any càlid, amb una anomalia de +1,5 °C respecte al període 1961-1990, essent el cinquè més càlid des de 1950, darrera de 2015, 2006, 2014 i 2011. Es manté, doncs, el clar predomini d’anys càlids (anomalies positives) durant els tres darrers decennis. L’hivern 2015-16 fou el segon més càlid des de 1950, amb una anomalia de +2,5 ºC respecte la mitjana climàtica
Pel que fa a la precipitació, 2016 es pot qualificar d’any sec, ja que s’ha acumulat un 16% menys de precipitació respecte de la mitjana climàtica, convertint-se en el 19è any més sec des de 1950.
 
 
Clar augment de la temperatura i lleugera disminució de la precipitació des de 1950
 
Com a resultats generals per a tot el període estudiat (1950-2016), es pot afirmar que la temperatura mitjana anual de Catalunya ha augmentat clarament a un ritme de +0,24 °C/decenni (valor estadísticament significatiu), essent més marcat el ritme d’augment de la temperatura màxima (+0,30 °C/decenni) que el de la temperatura mínima (+0,18 °C/decenni). A més, totes les estacions de l’any presenten una tendència estadísticament significativa a l’augment de la temperatura, més elevat a l’estiu (+0,35 °C/decenni) i menys a l’hivern (+0,20 °C/decenni). El comportament de la precipitació no és tan clar, i el seu valor mitjà anual mostra una lleugera tendència a la reducció, -1,7 % per decenni (valor, però, sense significació estadística). L’única estació de l’any amb una tendència estadísticament significativa és l’estiu, amb una disminució de la precipitació de -5,0 % per decenni.
 
El nivell del mar a l’Estartit (el Baix Empordà) ha augmentat 3,5 cm/decenni en els darrers 27 anys (1990-2016), i la temperatura de l’aigua del mar en els primers 50 metres de fondària, també a l’Estartit, ha augmentat a un ritme de +0,3 °C/decenni en els darrers 43 anys (període 1974-2016).
 
En el BAIC 2016 es mostra també el resultat de calcular tot un conjunt d’índexs climàtics a 23 sèries de temperatura i precipitació repartides pel territori i cobrint el període 1950-2016. Aquests índexs aporten informació sobre l’evolució dels extrems climàtics i es basen en l’anàlisi de dades a resolució diària. Com a resum, les 23 sèries indiquen una tendència clara i significativa d’aquells índexs que reflecteixen millor l’augment de la temperatura experimentat, però no ofereixen resultats concloents i generalitzables en relació a la precipitació. Es manté, doncs, el comportament d’aquests índexs observats a les darreres edicions del BAIC.
 
Concretament hi ha quatre índexs (“Dies d’estiu”, “Nits càlides”, “Dies càlids” i “Indicador de durada de ratxa càlida”) que presenten tendències positives estadísticament significatives en totes les sèries estudiades. Els índexs “Dies freds” i “Nits fredes” mostren una tendència clara a la disminució pràcticament arreu. A destacar també els increments (significatius a gairebé tot el territori) experimentats en els índexs “Dies de calor”, “Nits tropicals”, “Màxima de la temperatura màxima” i “Amplitud tèrmica anual”. La resta dels índexs relacionats amb la temperatura donen, en general, tendències comunes per a totes les sèries estudiades, encara que no tots els resultats arriben al nivell de significació estadística demanat.
 
Dos observatoris històrics
 
Es presenta també l’evolució de 30 índexs climàtics relacionats amb la temperatura i la precipitació als dos punts amb les sèries més llargues i completes del país: l’Observatori de l’Ebre (1905-2016) i l’Observatori Fabra (1913-2016). Hi ha alguns índexs que presenten una tendència estadísticament significativa i del mateix signe a ambdós observatoris; així, disminueixen els índexs “Dies de glaçada”, “Nits fredes”, “Dies freds” i “Indicador de durada de ratxa freda”, i augmenten els índexs “Dies d’estiu”, “Nits tropicals”, “Màxima de la temperatura màxima”, “Mínima de la temperatura màxima”, “Mínima de la temperatura mínima”, “Nits càlides”, “Dies càlids”, “Indicador de la durada de la ratxa càlida” i “Amplitud tèrmica anual”.
 
També es detecta un augment significatiu en les hores de sol efectives (per al període comú 1968-2016). Pel que fa als índexs relacionats amb la precipitació, només s’observa coincidència dels dos observatoris en la tendència negativa (disminució) estadísticament significativa de l’índex “Dies de neu”.
 
Amb aquesta nota de premsa s’adjunta un resum executiu del BAIC-2016, que també es pot consultar a la pàgina web de l’SMC (http://www.meteo.cat/wpweb/climatologia), juntament amb la totalitat de l’informe.