dissabte, 5 de març del 2016

Els Jardins Submergits de la Selva. Entitat S'Agulla

Entitat S'Agulla




Estudi de l'entorn marí a la capçalera del canyó submarí de Blanes a la franja dels 30-70m de profunditat.
Objectius:
a) Cartografia bionòmica de l'àrea d'estudi que és de 16 km2Més informació >>
b) Estudi biomètric de les poblacions profundes (situades a més de 50m de profunditat) de lagorgònia vermella Paramuricea clavata. Espècie de gran interès degut a que fa una funció estructural de l'entorn, vindrien a ser les alzines d'un alzinar.
Més informació>>

GorGene
Estudi de l'estructura genètica de les poblacions de gorgònies vermelles que es troben a les capçaleres dels canyons submarins de la costa catalana (canyons d'Arenys, Blanes i Palamós) i, la seva relació, amb les poblacions poc profundes més properes de Llafranc i Begur.
Objectiu:
Entendre com són genèticament ens permet saber el grau de parentiu de les diferents poblacions i per tant la seva capacitat de dispersió i potencial de regeneració en cas de mortalitats massives. Aquest factor és important a tenir en compte a l'hora de determinar polítiques de gestió del territori.
Més informació >>

Ara, què tal una passejada ben relaxant en mig d'un d'aquests boscos de gorgònies?

https://vimeo.com/56502876?from=outro-embed


I el blog...

http://gorgoniesdelaselva.blogspot.com.es/

Una eina per conèixer la intensitat de pesca en aigües europees. Blue Hub - exploiting maritime Big Data

Eina per conèixer la intensitat de pesca en aigües europees....


EUROPEAN COMMISSION

divendres, 4 de març del 2016

Santa Susanna i Tordera al "Nación Rotonda"

Aquí podeu veure els canvis urbanístics dels darrers anys als municipis de Santa Susanna i de Tordera, a la web de Nación Rotonda (Cliqueu sobre la foto per accecir a la pàgina corresponent)...

Santa Susanna
Tordera

Altres municipis propers...

 Gualba

Arenys de Mar

Feu doble clic sobre el vídeo per ampliar...

L'hivern 2015-2016 ha estat molt sec i càlid a la Baixa Tordera. Del Butlletí estacional del meteocat

L'hivern 2015-2016 ha estat càlid o molt càlid arreu de Catalunya
meteocat 4/3/2016

L’hivern de 2015-2016 ha estat càlid sense excepció a tot el territori, i fins i tot molt càlid a punts del Barcelonès, de l’Alt Penedès, de l’Urgell i també a l’alta muntanya

Pluviomètricament, s’ha de qualificar majoritàriament d’hivern sec, fins i tot de molt sec a punts de l’Alt Empordà, Gironès, Selva i Garrotxa, d’Osona i Ripollès, de la Cerdanya, del Vallès Occidental, Barcelonès i Baix Llobregat, de l’Alt Penedès i del Montsià i Baix Ebre



dijous, 3 de març del 2016

Amfibis al Torrent de n'Avall (Pineda de Mar - Tordera) 3/3/2016


El Torrent de n'Avall és un afluent de la Riera de Pineda de Mar que neix a Can Carreres (Calella) i transcorre per darrera de Montpalau (Pineda de Mar) fins a Sant Pere del Riu (Tordera), al límit costaner del Montnegre, enmig d'una vall forestal...





Hi ha molts gorgs i trams amb aigua fins i tot en plena sequera, i a l'estiu manté un parell de gorgs amb aigua...












Avui en un tram al límit municipal de Pineda de Mar amb Tordera...

Capgrossos de tòtil (Alytes obstreticans)
al gorg principal
Larves de salamandra (Salamandra salamandra)
centenars a tot arreu
3 tritons verds (Triturus marmoratus)
2 mascles i 1 femella amagant-se entre la fullaraca i el fang d'un dels gorgs
1 tritó palmat (Lissotriton helveticus)
1 femella que s'amaga ràpidament entre la fullaraca i el fang d'un dels gorgs

Capgròs de tòtil (Alytes obstreticans)...

Larves de salamandra (Salamandra salamandra)...






Tritó verd (Triturus marmoratus)...

Amb la desaparició de la bassa de Can Teulada, l'abandonament dels safaretjos de Sant Pere del Riu (secs o plens de runa) i la introducció de peixos a la bassa de Can Marquès durant la restauració del Molí fariner, aquest torrent s'ha convertit en un refugi important per a tritons al tram final de la Riera de Pineda.

Bassa del Pedrell (Palafolls) 29/2/2016


Aquesta és una bassa naturalitzada enmig del Pla del Pedrell (Palafolls),i aquest és un exemple del paisatge en mosaic que no fa gaire temps envoltava la plana deltaica de la Tordera. Aquí els camps de secà, bosquines i herbassars encara dominen...




Aquí i allà hi ha molts punts d'aigua (pous, piques, basses artificials, tolls, safarejos,...) ...


Aquest dilluns en visira ràpida...

Granotetes de punts (Pelodytes punctatus)...

Granotes pintades (Discoglossus pictus)...

Capgrossos de tòtil (Alytes obstreticans)...


Malgrat les pluges d'aquest cap de setmana, moltes de les basses continuen seques...


dimecres, 2 de març del 2016

EL FONG QUE DELMA ALS AMFIBIS S'ESTÉN PER CATALUNYA. 28/2/2016

EL FONG QUE DELMA ALS AMFIBIS S'ESTÉN PER CATALUNYA
Escola de la Natura de Parets del Vallès 28/2/2016

Publicat a : elperiodico 29-02-2016 per Antonio Madridejos

http://www.elperiodico.com/es/noticias/medio-ambiente/hongo-asesino-anfibios-extiende-por-catalunya-4932251


La malaltia mortal s'ha detectat en sis zones diverses i molt allunyades

Un equip del CSIC aconsegueix l'eradicació total en una població de gripaus de Mallorca

El Batrachochytrium dendrobatidis , un fong originari de Sud-àfrica que des de fa dues dècades delma les poblacions de amfibis en els cinc continents, en ocasions de manera dràstica i irreversible, està present a Catalunya en una gran diversitat d'ambients, segons mostra una anàlisi realitzada per la Escola de Natura de Parets del Vallès , amb la col·laboració de la Societat Catalana d'Herpetologia i el Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils (CRARC). El fong, que ataca la sensible pell dels amfibis i acaba danyant les seves defenses fins ocasionar-los la mort per aturada cardíaca, està inclòs en la llista de les 100 espècies més invasores del món. I combatre-ho no serà gens senzill.

La quitriomicosis , la malaltia causada pel fong, es va detectar per primera vegada a Europa a finals del segle XX. Va ser concretament a les poblacions de tòtil de Peñalara, a la província de Madrid, que patien llavors unes mortaldats notables, explica Jaume Bosch , especialista del CSIC a l' Museu de Ciències Naturals de Madrid (MNCN). "Al principi pensàvem que era un problema de zones tropicals, però a Peñalara aguanta perfectament en llacs gelats i amb temperatures sota zero". Després s'ha documentat en bona part d'Espanya i Europa.

L'estudi a Catalunya ha observat la presència del fong en granotes comuns de sis emplaçaments del Vallès Oriental, Moianès, la Ribera d'Ebre i Montsià, explica Daniel Fernández Guiberteau , que ha encapçalat l'anàlisi. El mateix fong s'havia detectat amb anterioritat en diversos llocs de la província de Girona. "Com a primera vista no es veu, el que fem és passar per la pell de l'amfibi un bastonet estèril i després el vam enviar a un laboratori especialitzat d'Alemanya", afegeix. La detecció de la malaltia no és fàcil, coincideix Bosch, ja que sol matar els exemplars que es troben en la fase de metamorfosi entre capgròs i adult, quan tot just mesuren un centímetre. "És difícil trobar animals morts", insisteix l'investigador del CSIC.

El fong pot afectar tots els amfibis, però els pitjors efectes en el conjunt d'Espanya els estan patint les quatre espècies de tòtils, de les quals tres són endemismes, i una mica menys entre gripau comú i salamandra. "Hem observat poblacions que s'han reduït en un 98%", diu Bosch.

declivi general

Al marge dels fongs, els amfibis s'enfronten a un declivi general motivat per factors molt diversos, des del canvi climàtic i l'ús insecticides, fins a l'abandó rural, la dessecació dels freàtics i la introducció d'espècies exòtiques que es mengen les larves , com la perca americana o la tortuga de Florida, explica Fernández.

L'arribada del fong està lligada a les activitats humanes. Un dels orígens és l'exportació de granotes des Sud-àfrica a partir de 1930. "Les criaven per vendre-les com animal de laboratori , per a realitzar les famoses proves de l'embaràs, i això va afavorir la seva expansió", diu Bosch. També sembla haver influït la aquariofília i el col·leccionisme . En qualsevol cas, el fong sud-africà s'ha recombinat genèticament amb fongs locals fins al punt que ara hi ha moltes soques diferents.

L' equip de Bosch explora diverses possibilitats per fer front a la malaltia. En diversos torrents de la serra de Tramuntana , a Mallorca, han aconseguit la fita mundial d'eradicar el fong en les poblacions de tòtil balear o ferreret mitjançant l'ús d'antifúngics, tot i que l'especialista assumeix que eren unes condicions molt especials, amb un espai restringit i una important sequera estival. "Sabem com tractar els animals infectats, però lògicament no és factible fer-ho així a tot el món". L'equip també treballa amb bacteris simbionts que viuen de forma natural en els amfibis. "Les cultivem en laboratori i se les afegim per veure si contribueixen a controlar la quitriomicosis ", diu Bosch. Així mateix, s'han assajat vacunes amb ceps adaptades, però l'èxit en laboratori no s'ha repetit al camp, reconeix el científic.

Una altra de les possibilitats és òbviament la cria en captivitat per al reforçament de les poblacions silvestres. L'Escola de Natura de Parets, per exemple, porta a terme dos projectes amb el tritó verd i amb el gripau d'esperons, explica Fernández Guiberteau . L'equip del CSIC també cria diverses espècies d'amfibis a les seves instal·lacions del MNCN.

................................

Els amfibis de la comarca estan en risc
Youtube - Escola de Natura

PROJECTE GRAFI
Escola de Natura 22/2/2106


Aportacions al coneixement sobre biopatologia de les poblacions catalanes de granotes verdes de les poblacions catalanes de granotes verde.

dimarts, 1 de març del 2016

diumenge, 28 de febrer del 2016

Augmenta la població de cabirols a tot Catalunya. Cadena Ser 22/2/2016

Augmenta la població de cabirols a tot Catalunya
Cadena Ser 22/2/2016

Un informe alerta que han començat a provocar danys als conreus, a plantacions forestals i accidents de trànsit


Medi Ambient confirma un augment de la població de cabirols a tot Catalunya. Durant la passada temporada, els caçadors van capturar 428 exemplars més que els anys anteriors. Fa una dècada en prou feines se'n veien.

No hi ha cap estudi sobre la densitat de població d'aquest petit cèrvid. Però la Generalitat compta amb les observacions que fan els caçadors i les xifres s'han disparat. L'any 1999, per exemple, només veien cabirols en un 2% de les batudes a l'Alt Empordà i actualment ja en detecten en el 87% dels casos i així a quasi tot el territori, a llocs, per exemple poc comuns per aquesta espècie: Collserola o la zona del Garraf-Olèrdola.

Durant la temporada 2014-2015 s’han enregistrat un total de 7.992 observacions de cabirol en un total de 2.327 batudes, el 50% del total de batudes anotades als Carnets de colla senglanaire i fulls de batuda.

Els valors màxims del percentatge de batudes en què s’ha anotat l’observació de l’espècie eslocalitzen al sector oriental del Pirineu: Freser-Setcases, Alt Empordà i Cadí, i també al Prepirineu de Lleida, a la Noguera. Tot i això, l’abundància de cabirol va en augment en tots el observatoris i en nou d’ells s’observa cabirol en el 70% o més de les batudes de senglar segons un informe de Minuartia en mans del departament de Medi Ambient.

El president dels caçadors a Catalunya, Paco Piera explica alguns dels danys que estan provocant: "Al Penedès estan preocupats perquè es mengen els brots dels ceps, els del Maresme diuen que els entren als tancats i es mengen les maduixes i els que tenen arbres diuen que marquen el territori rascant amb les banyes els exemplars petits i per tant els maten". També hi ha hagut un augment dels accidents de trànsit provocats pel pas d'aquests animals.

Els caçadors van capturar la passada temporada 2.316 cabirols, mentre que la temporada anterior van ser 1.888, el que segons la Generalitat confirma l'increment de població. Més del 60 per cent dels exemplars capturats eren femelles. Els animals caçats tenien un pes mitjà de 21 quilos.

El cabirol s´escampa a tot Catalunya
Diari de Girona 3/2/2016

El van reintroduir a la Garrotxa i el cap de Creus durant la dècada dels noranta

Moment en el qual alliberen un cabirol en un prat de la Garrotxa, el 1997. diari de girona

XAVIER VALERI | OLOT El cabirol, un ungulat d'entre 15 i 30 quilograms, està escampat pels boscos de tot Catalunya. Se'n poden veure des del Pirineu fins a la vora de l'àrea metropolitana de Barcelona. I des del cap de Creus fins a les planes de l'Urgell i de les Garrigues. Medi Natural ha comptabilitzat les observacions i del 2012 al juny del 2014 i n'ha confirmades 1.300. En números més concrets, La Federació Catalana ha comptabilitzat en uns 6.000 el nombre de cabirols que habiten els boscos de la província de Barcelona.

A la resta de Catalunya no hi ha dades. Se sap que la demarcació de Lleida és on s'ha constatat un creixement més elevat de la població de cabirols. S'ha de tenir en compte que és un animal discret que pastura a la vora dels sembrats i que no s'ha c0nvertit en una plaga, perquè el Departament cada any sorteja el nombre de caps de caça que són aconsellables per mantenir una població raonable. Fa uns 30 anys era un animal quasi desconegut perquè s'havia extingit a finals del segle XIX.

La reintroducció del cabirol va ser un dels primers èxits del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. El 1995 va tenir lloc el primer alliberament. L'animal va sortir de la caixa molt confús i després de caminar uns metres va morir. Això no obstant, els tècnics van perseverar i al febrer del 1997 van comptar 40 animals al Parc. En aquest any, els tècnics van comprovar que els animals s'havien dispersat en un radi de dos quilòmetres del punt d'engega.

Els animals portaven un collar emissor equipat amb una antena que permetia detectar la situació cardinal de l'animal. Llavors, van valorar que la presència del cabirol propiciaria la conservació dels boscos. La raó argumentada era que s'alimenten d'herbes de sotabosc, matolls i esbarzers i no perjudiquen els conreus de les hortalisses ni dels cereals. Els animals van ser alliberats als boscos del Corb i de Finestres, a la zona dels Arcs de Sants Pau.

La veritat és que des de llavors els cabirols han provocat pocs incidents, però alguna n'han feta. Al juliol del 2011, una pagesa va denunciar el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa per una pèrdua de 600 euros en la collita de fesols. Es va queixar que als matins els conreus li apareixien plens de petjades de cabirols que buscaven la tija tendra del fesol. Al final, el jutjat va resoldre a favor de la pagesa, la qual va rebre 578, 55 euros. Des de llavors no ha transcendit cap més molèstia provocada per l'animal ungulat a les explotacions agricoles de la Garrotxa. On sí hi ha hagut queixes és a les plantacions forestals. Els animals tendeixen a menjar-se les tiges dels plançons i perjudiquen la regeneració dels boscos.

Poc temps després (febrer del 1997), dotze exemplars joves de cabirols provinents de França van ser reintroduïts al Cap de Creus serralada de Rodes per iniciativa de la Federació Catalana de Caça i el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat, en un intent de repoblar la reserva natural de l'Alt Empordà. Els animals es van repartir per parelles als municipis del Port de la Selva, Cadaqués, Llançà i Roses.

Recuperació durant els 90

Les reintroduccions dels anys 90 van corregir una situació que havia esdevingut crítica a la dècada dels vuitanta. Llavors el cabirol només estava present a les serralades litorals des de cap de Creus fins als Ports. Fins al 2008, entre el Departament i les societats de caça van alliberar 496 cabirols al Cap de Creus, la Zona Volcànica de la Garrotxa, el Montseny, el Moianès, Montnegre-Corredor, l'Alt Camp, el Priorat i els Ports de Tortosa. En general els animals es van adaptar bé. L'abundància de cabirols va permetre que el Departament donés permisos de caça d'acord amb l'aprofitament sostenible de les poblacions. Per tal de regular la caça cada temporada el Departament lliura a les societats de caçadors precintes per animals mascles i femelles. Després les entitats els distribueix entre els associats. El preu per caçar una cabirol amb permís és d'uns 30 euros.

Així els precintes queden a mans dels caçadors com un instrument personal i intraferible. A cada cabirol que cacen li han de posar el precinte a la banya. Es tracta d'un instrument que no es pot arrencar. En cas que els Agents Rurals trobin un caçador amb un animal sense precintar, li posen una multa econòmica i després la societat de caça els posa una sanció temporal. És a dir, els prohibeix caçar a l'acotament durant un temps.

La cacera del cabirol és complicada i per això molt apreciada pels aficionats, els quals el defineixen com el follet del bosc. Costa de veure'ls. En un tancar i obrir d'ulls poden desaparèixer. Són sigilosos. Rares vegades poden ser visualitzats fins i tot pels excursionistes. Un indret, on se'ls pot visualitzar en relativa facilitat és a l'Alta Garrotxa. En una zona de senders alts, tortuosos i a vegades amagats per la vegetació els caminants poden veure com els cabirols s'apropen als rieros situats sota dels camins. Els poden contemplar una estona si aconsegueixen mantenir-se en silenci. El cabirol no sol causar problemes als conductors. Això no obstant, a la primavera del 2014, uns senderistes van trobar un cabirol mal ferit en un vessant de la muntanya de la Salut, prop de Sant Feliu de Pallerols. Van avisar els agents rurals, però l'animal va morir. Van deduir que el cabirol havia estat atropellat en travessar la carretera i que ferit havia aconseguit arribar al sender.

Abans (a l'octubre del 2011) un cabirol va sorprendre un ciclista que baixava per la carretera de Coll d'Ares. L'animal va topar amb el ciclista que va caure i va patir ferides de consideració.

Menys notorietat

El 14 d'agost del 2014 a la carretera d'accés a l'ermita de Sant Miquel, prop del nucli urbà de la Pobla de Segur (Pallars Jussà), la Guàrdia Civil va trobar una cria de cabirol. Els agents del Seprona van constatar que es tractava d'un exemplar possiblement nascut per la passada primavera, que es trobava desorientat i nerviós, tot i que no presentava lesions ni ferides visibles. Per aquest motiu, els agents van decidir retornar l'animal al medi natural en una zona no gaire allunyada del lloc de la troballa, a fi de facilitar al jove cabirol el retrobament amb els seus progenitors. El cabirol en comparació amb el senglar (el seu company de bosc) no apareix gaire sovint als mitjans ni és motiu de protestes.

Més accidents amb cabirols
El Punt Avui 14/2/2016

Una conductora mira de reanimar un cabirol. Foto: Tura Soler

Els cabirols continuen causant accidents a les carreteres de la Garrotxa (on es va fer repoblació d'aquesta espècie) i dilluns un exemplar que va travessar la carretera que va de Santa Pau a Olot va ser atropellat per tres vehicles successivament. L'animal va acabar morint, tot i els intents per reanimar-lo d'una de les persones que hi va xocar, i que va ser qui va alertar els Agents Rurals de l'accident.