dissabte, 2 d’abril del 2016

Serp d'esculapi (Zamenis longissimus) a Riells i Viabrea 2/4/2016. Teresa Galo Pou. Font: ornitho.cat

Avui la Teresa Galo Pou a vist una Serp d'esculapi (Zamenis longissimus) atropellada a Riells i Viabrea. De dins li surt un vidriol (Anguis fragilis).

Font: www.ornitho.cat
Autora: Teresa Galo Pou

Capsigrany (Lanius senator) a Blanes 1/4/2016. Enric Badosa. Font:ornitho.cat


Fotografia de l'Enric Badosa d'un Capsigrany (Lanius senator) aquest divendres a la plana al·luvial de la Tordera al seu pas per Blanes.

Font: http://www.ornitho.cat/index.php?m_id=54&mid=51277
Autor: Enric Badosa

També...

2 Xoriguers comuns (Falco tinnunculus) nidificants
1 Cruixidell (Emberiza calandra)
Pardals comuns (Passer domesticus)
Pardals xarrecs (Passer montanus)

Xoriguer comú (Falco tinnunculus) al niu...

Gavineta de tres dits (Rissa tridactyla) a Arenys de Mar 1/4/2016. Enric Badosa. Font:ornitho.cat


Fotografia de l'Enric Badosa d'una Gavineta de tres dits (Rissa tridactyla) aquest divendres a Arenys de Mar.

Font: http://www.ornitho.cat/index.php?m_id=54&mid=51272
Autor: Enric Badosa

També...

20 Gavines corses (Larus audouinii)
10 Gavians argentats (Larus michahellis)
25 Gavines capnegres (Larus melanocephalus)
15 Gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus)
24 Xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)

Gavines corses (Larus audouinii)...

I al mar...

2 Paràsits grossos (Stercorarius skua)
2 Mascarells (Morus bassanus)
30 Baldrigues mediterrànies (Puffinus yelkouan)
26 Baldrigues balears (Puffinus mauretanicus)
Gavians argentats (Larus michahellis)

divendres, 1 d’abril del 2016

Bibliografia: Canvis de paisatge a la ribera de la Tordera els darrers segles. Montseny XXI, Desembre 2014

Canvis de paisatge a la ribera de la Tordera els darrers segles
Josep M. Panareda
Maravillas Boccio

Montseny XXI
La revista del Montseny el segle XXI

ISSN: 2339-8280     Dipòsit legal: B.3286-2014

número 9a      Desembre 2014




Resum


Les riberes han estat històricament molt explotades a causa de la presència d'aigua i per la fertilitat dels sòls. La Tordera és un riu mediterrani típic amb un règim fluvial en estreta relació amb el règim de pluges, caracteritzat per uns màxims la tardor i primavera i uns mínims l'estiu i l'hivern. Els curs principal de la Tordera té uns 62 km de longitud i la conca una superfície de 876 km2. Es comenten alguns dels trets més significatius dels canvis de les riberes de la Tordera al llarg dels darrers segles. Cada sistema d'aprofitament dels recursos ha condicionat un conjunt de paisatges característics. En l'exposició s'han establert quatre fases principals els darrers tres segles. S'inclouen exemples gràfics de paisatges lineals.

El treball complet aquí.


Bibliografia relacionada...

El paisatge vegetal de la Tordera entre les rieres de Vallgorguina i del Pertegàs
Josep M. Panareda i Maravillas Boccio
Departament de Geografia Física i Anàlisi Geogràfica Regional. Universitat de Barcelona

I Trobada d’Estudiosos dels Parcs de la Serralada Litoral Central · V Trobada d’Estudiosos del Montnegre i el Corredor · p. 201-207 · Diputació de Barcelona · 2009 |

Continua la sequera a la Baixa Tordera 1/4/2016

Continua la sequera a la Baixa Tordera amb un març molt sec, com es veu a l'Avanç del butlletí:Març del Servei Meteorològic de Catalunya...



... i amb les primeres pluges d'abril que continuen esquivant l'Alt Maresme i la Selva Marítima, només deixant quatre gotes mal contades avui 1/4/2016...



dijous, 31 de març del 2016

Crònica d'un absurd: El drenatge dels Prats d'en Gai (Tordera)

A petició d'una persona, amplio un xic la denúncia "Crònica d'un absurd" d'aquest bloc de fa una setmana dins l'entrada...

Prats d'en Gai i entorn (Tordera) 25/3/2016


Vull començar amb les paraules d'un treballador d'un camp proper amb qui vaig estar conversant...

"Allà dintre només hi ha un aiguamoll, van comprar els camps... crec que els de Medi Ambient... i ara només hi ha un munt de brossa (herbes altes) i de tant en tant s'hi fiquen (els caçadors) i fan quatre trets. Si vols passar, millor que vagis cap a la via del tren que allà s'hi pot pujar."

Dintre de la conversa li comento que el canal aquest no hi era allà abans, i les seves paraules van ser...

"Sí, és nou. L'any passat... sí, crec que l'any passat... a primers d'any, crec que a la primavera.... els de l'ajuntament van ficar màquines... crec que l'ajuntament... sí, l'ajuntament... van estar uns dies treballant allà dintre i ho van arreglar."

Com a qualsevol amb qui em trobo pel camp, li vaig preguntar si dintre dels camps que treballava hi havia alguna bassa, i la seva resposta va ser...

"Aquí no (assenyalant cap a les oliveres que podava). Allà a l'aiguamoll... allà dintre... s'hi fa una bassa quan plou."

Doncs bé, aquesta és la crònica de la curta vida d'uns aiguamolls "protegits" a Tordera... des de la seva creació l'any 2011, fins a la seva dessecació total l'any 2015...

Adquisició d'uns terrenys per compensació

A la fitxa corresponent als Prats d'en Gai (Codi: 05002105) de l'Inventari de Zones Humides de Catalunya, del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, de la Generalitat de Catalunya,... concretament a l'ortofotomapa corresponent al març del 2011... es pot veure perfectament que els camps d'unes 6 ha al sud-est del bosc inundable es van incloure dintre dels límits de la zona humida com a compensació de les obres d'ampliació de l'autopista C-32 que afectaven l'espai

Fotografies de l'ampliació de l'autopista en terrenys de l'Espai d'Interès Natural Els Prats d'en Gai (Tordera)...




Fotografies dels camps que ara són sota l'autopista...







Com que l'autopista afectava els Prats d'en Gai, zona adscrita al Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN), sobre el mapa, i per evitar una invasió que resultaria irregular, es va modificar la distribució d'aquest espai adscrit també al pla de protecció Xarxa Natura 2000 i es va descatalogar com a protegida la part nord, ocupada per terrenys agrícoles considerats d'alt valor ecològic. Com a contrapartida, es van adquirir unes sis hectàrees al sud del PEIN que llavors quedaven fora de l'espai protegit.

Ortofoto del 2010. Camps adquirits i inclosos a 'l'EIN

Fotografies dels camps abans de l'actuació



Creació d'una nova zona humida als terrenys adquirits

Un cop adquirits els terrenys, es va crear una zona humida d'unes 5 ha tot i les intencions inicials de l'ajuntament... "Adquirir els terreny per mantenir l'activitat agrícola"... són paraules de l'alcalde, que mai ha tingut ni el més mínim interès envers les zones humides de Tordera, més aviat tot el contrari, amb anys i anys d'agressions a totes i cadascuna d'elles.

Es van excavar els terrenys a diferents cotes per laminar l'aigua provinent d'un canal que drena els terrenys adjacents a l'autopista, amb una petita cubeta enmig tal i com es veu a l'ortofoto, es van plantar centenars de verns (Alnus glutinosa) que van créixer fins als 2m en només un parell d'anys, i tot l'espai va quedar cobert d'herbassar humit i tolls temporals.

Ortofoto del 2011. Excavació i creació de zona humida
 Ortofoto del 2012. Plantació de verns 
 Ortofoto del 2013. La vegetació d'aiguamoll i herbassar humit ocupa l'espai

El canal de Gelpí, com s'explica més endavant, circulava aliè als camps inundables, pel límit de l'espai protegit i separat d'aquests per una mota... no drenava els camps, simplement passava per allà.


Un conveni aterrador

El juliol del 2013, l'Agència Catalana de l'Aigua i l'Ajuntament de Tordera signen un conveni per al manteniment de lleres per a un període de 3 anys (Nota de premsa),  mitjançant el qual, el consistori assumeix les tasques de manteniment i conservació de lleres en una dotzena de cursos fluvials que transcorren pel municipi

Sense cap mena de control o de seguiment, l'ACA havia deixat en mans de l'ajuntament gairebé totes les zones humides del municipi incloses al PEIN i la XN2000... a un ajuntament que sempre havia demostrat una manca total d'interès i cura envers aquests espais naturals, i amb una mentalitat de drenatge de tots els cursos fluvials sense excepció, no pas d'espais naturals.

Barra lliure!!!!

El primer drenatge

Coincidint amb el conveni (desconec si amb relació o no), l'any 2013 "algú" va excavar un canal de drenatge directe entre la cubeta central del nou aiguamoll i el canal de Can Gelpí, com es pot veure a la següent ortofoto. Es va obrir la mota i des de llavors les cotes més elevades (on es van plantar els verns) ja no s'inundaven mai.

Ortofoto del 2013. Al cercle el canal de drenatge...

Ortofoto del 2012. Sense canal de drenatge

Qui ho va fer? Amb quin motiu? ... Aquestes són preguntes que correspon respondre a l'ajuntament. Jo tinc la meva teoria però no ho puc demostrar, de moment.
Des d'aquell moment, només s'entollaven les parts més baixes i centrals dels terrenys i només un parell de dies. Com a resultat, l'herbassar sec i multitud de petits pollancres van començar a guanyar terreny als herbassars humits, i els verns van començar a assecar-se (els de cotes més altes) o a reduir el seu creixement (els de cotes més baixes).

Les obres de l'ajuntament

Però l'estocada final va arribar l'any passat a mans de l'ajuntament... A les següents ortofotos es mostren els traçats antic i nou del canal de Gelpí, així com del nou pont sobre el canal.

Ortofoto de l'any 2014. S'indica els límits de la zona humida catalogada i del traçat original del canal...


Aquí s'indica la ubicació del nou pont sobre el canal i el nou traçat del canal excavat...


Com es pot veure, el nou traçat talla pel mig dels terrenys inundables oblidant el seu traçat antic en forma de córner (s'estalvien un parell de girs de 90º), drena tota la zona humida, i a l'encreuament amb el camí han instal·lat un tub de formigó i un pont. També van aprofundir tot el traçat del canal per evitar inundacions en cas de crescuda... tot un exemple de "manteniment de lleres" a zones humides protegides.

Fotografies del nou pont sobre el canal...




Fotografies del nou traçat del canal que. ara, creua la zona humida drenant tot l'espai. A les dues primeres fotografies es veu tallada la mota que abans separava el canal dels camps inundables...











Es pot apreciar perfectament la profunditat de l'excavació respecte als terrenys que abans s'inundaven...




Aquí es veu un dels verns plantats que ha quedat colgat per l'excavació de drenatge...



Aquestes són fotografies de l'antic traçat del canal, ara inutilitzat...





 

En aquesta fotografia es veu l'antic traçat (a l'esquerra) i el nou traçat (a la dreta)...


I en aquesta fotografia es veu el punt d'unió entre l'antic (dreta) i el nou (esquerra) traçat del canal...



De zona humida a camp de secà

Per a acabar-ho d'adobar, els terrenys entre l'antic i el nou traçat del canal han estat, primer elevats amb les terres de l'excavació del canal, i segon transformats en un nou camp de secà. A la següent ortofoto es veu perfectament.

Ortofoto del 2015. Es veu perfectament que, entre els traçats antic i nou del canal, els aiguamolls s'han transformat en camp de secà...




Fotografies del camp de secà guanyat a la zona humida dintre dels límits de l'espai EIN...






Aquí es veu que l'antic canal (entre el camp i el camí) ha desaparegut. A dalt a la dreta es veu l'antic traçat del canal (canyes)...



Qui l'ha conreat?... Resulta que algú està traient rendiment econòmic d'uns terrenys protegits i adquirits per l'administració. Això vol dir que jo puc fer el mateix? Puc quedar-me una hectàrea i plantar patates?... Em puc treure uns calerons, sembla que a ningú l'importa, no?

De zona humida a herbassar sec

Com a conseqüència de tot plegat, els terrenys de 6 ha adquirits i transformats en zona humida per compensar l'afectació de l'autopista C-32 al seu pas pels Prats d'en Gai (espai dins del PEIN i de la XN2000) ara són un herbassar abandonat (si no conreat) on les bardisses i els pollancres tapen els verns secs.

Quant va costar adquirir els terrenys? I fer la zona humida? I plantar els verns?... Massa per a un herbassar amb una petita bassa enmig (em recorda altres zones humides creades a Tordera, oi?)

Fotografies dels terrenys inundables ara drenats permanentment, i dels verns plantats que comencen a assecar-se...

















Fotografia d'una de les roderes que desemboquen al canal pel pas de maquinària pesada enmig de la zona humida i que contribueix al drenatge dels camps...


Cubeta central inundada, l'únic espai que conserva aigua sense drenar perquè la cota és inferior...



Tot això és legal?

Si algú es pregunta això, millor que ho deixi estar... Lògicament NO.

L'Ordenança reguladora municipal d'arbrat, zones verdes i espais naturals de l'Ajuntament de Tordera, pel que fa als espais naturals inclosos al Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) o de la Xarxa Natura 2000 (XN2000), com és el cas dels Prats d'en Gai, diu únicament el següent...

CAPÍTOL I

Article 1. Objectius

(dins el punt 6)
Pel que fa als usos del sòl a l’EIN la Roureda i a l’EIN Estanys de Tordera, aquesta ordenança es remet al Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’Espais d’Interès Natural. Pel que fa als usos del sòl dels espais inclosos a la Xarxa Natura 2000 “Rius i Estanys de Tordera” (codi ES5110007) es remet a la Llei 12/2006, de 27 de juliol de mesures en matèria de medi ambient i de modificació de les lleis 3/1988 i 22/2003 relativa a la protecció d’animals, de la llei12/1985, d’Espais Naturals, de la llei 9/1995 de l’excés motoritzat al medi natural, i de la llei4/2004, relativa al procés d’adequació de les activitats d’incidència ambiental. També es remet a l’Acord de Govern GOV/112/2006, de 5 de setembre pel qual es designen zones d’especial protecció per a les aus (CEPA) i s’aprova la proposta de llocs d’importància comunitària (LIC).

Doncs bé... no compleix cap ni una de les lleis i normes aplicables. Només heu d'accedir als enllaços i llegir, crec que per la meva part ja he fet més del que em correspon.


On són les administracions?

Bona pregunta, i... Algú ha vist mai un Agent Rural o un Tècnic de Medi Natural a qualsevol dels estanys o zones humides de Tordera???... Jo mai.

És més... Hi ha cap Agent Rural, a qualsevol lloc, que sàpiga on són els Prats d'en Gai?... Em fa por la resposta.

No hi ha excusa... No cola que no hi hagi personal suficient. Simplement una visita anual d'un parell de minuts, d'un únic agent, seria suficient. Perquè per fer un munt de kms per recollir un animaló, fe-li una foto i enviar un twit, per això no falta personal... per fer la feina de debò no hi ha recursos.

Un nen de 10 anys, amb un teclat, accés al visor de l'Institut Cartogràfic de Catalunya , una càmera de fotos qualsevol, no més d'una hora, i els collons necessaris... tot solet... pot accedir a tota l'informació que hi ha a aquest post i fer-ho. Un Agent Rural o un Tècnic del Departament de Medi Natural, no???


Consideració final

Fa un parell de dies que vaig posar en coneixement els fets, i com a molt he rebut demandes de més informació o demandes per conèixer l'espai... i gràcies, no tothom.

No tinc ni temps ni recursos, lluito cada dia per arribar a fi de mes, i aquesta no és la meva professió. Amb prou feina trec temps per fer una sortideta de camp de tant en tant o per escriure a aquest blog, això sí... fins els coll.. de pagar impostos, taxes i factures, i amb els de tots paguem perquè hi hagi un munt de gent que s'hi dediqui a aquestes coses... Agents, Tècnics, Regidors, etc., que resulten que cobren molt més que jo.

Així que quan alguna d'aquestes persones em demana, a mi, que els hi faci la feina... com a mínim m'envaeix una sensació de vergonya aliena que... no sé ni com explicar-ho.

No hi ha excusa possible, si ningú fa res al respecte, és cosa seva i que ho intenti explicar com vulgui. Crec que ja ho he explicat prou bé i està tot molt clar.